17/11: Flors a Martí

TÉ GRÀCIA VEURE la fotografia del rei d’Espanya posant flors al monument a José Martí, l’apòstol de la independència de Cuba respecte a Espanya. Té gràcia, perquè la monarquia espanyola de finals del XIX va combatre de totes les maneres possibles l’independentisme cubà i sempre va perseguir en vida José Martí, que va haver de patir la presó i l’exili per voler la independència. Els governs de la monarquia espanyola, amb Cánovas al davant, van afirmar que destinarien fins a l’últim home i l’última pesseta a evitar la independència de Cuba. José Martí no la va arribar a veure, perquè va morir en un enfrontament amb l’exèrcit espanyol l’any 1892. Algú dirà que el fet que avui el rei d’Espanya li posi una corona de flors és un bonic símbol de reconciliació. A mi em sembla una altra cosa. Em sembla la constatació d’una mena de llei universal que Espanya ha ratificat plenament. Quan ha perdut o quan encara no ha guanyat, un independentista és un sediciós, un terrorista, un rebel, al qual s’ha de perseguir. L’endemà d’haver guanyat i de proclamar la independència, aquest mateix independentista esdevé un heroi nacional al monument del qual s’han de posar flors. Una definició d’heroi que val per a Martí: un sediciós que ha guanyat.