16/01: Números o lletres

En els intents de convèncer el catalanisme de votar a favor dels pressupostos de Sánchez, arriben –sovint des del mateix lloc!– dos missatges contradictoris. Un ve a dir: no us mireu el pressupost amb ulleres polítiques, aparqueu per un moment les vostres reivindicacions de fons i mireu només els números, que signifiquen no sé quants milions per a Catalunya. L’altre ve a dir: no cal ni que us mireu els números, penseu només en termes polítics; si Sánchez no aprova els pressupostos haurà de convocar eleccions i us caurà al damunt un tripartit de dreta extrema amb un 155 encara pitjor. Malament rai quan per vendre’t una cosa es fan servir dos arguments contradictoris. Crec que l’independentisme s’ha de plantejar què cal fer davant dels pressupostos, i més amb el cap que amb l’estómac. I responent amb el cap, fixar-se tant en els números com en les implicacions polítiques. Llavors, diria que els números ara per ara no són bons i les implicacions polítiques no són suficients. Cap dels dos arguments, ni tots dos junts, és prou convincent. Els números no quadren. I els gestos polítics pertanyen al graó més baix de l’argumentació: ajudeu-nos de franc, perquè si no en vindran uns altres de pitjors. Políticament de franc, i amb aquests números, no.