5/11: Un país trencat
Hi ha països i moments en què la majoria de la societat està d'acord en el que és bo i convenient, quins valors cal defensar i quins objectius es desitgen. En aquests períodes de consens, el debat polític és per convèncer la gent de quin candidat o programa serviria millor aquests objectius compartits. En canvi, hi ha països i moments què la majoria de la societat discrepa de quins són els valors i els objectius essencials i, en definitiva, sobre què és desitjable i què rebutjable. Llavors es produeix la polarització i el debat polític és només un creuament d'acusacions, no per convèncer ningú sinó per mantenir la combativitat dels propis. Quan algú acusa l'adversari d'alguna cosa, de fet el reforça davant dels seus, perquè el que per a uns és detestable per als altres és positiu. Aquesta ha estat la clau de les eleccions americanes i del seu resultat encara incert. No es tractava de convèncer sinó de mobilitzar, encara que fos a la contra. Però allò que mobilitza els teus mobilitza també els adversaris. Les eleccions americanes, acabin com acabin, retraten un país trencat i un moment trencat. Si és el moment de la ruptura dels consensos, va més enllà dels Estats Units. I pot arribar fins aquí, si és que no hi som ja.