11/2: Patriotes

Cada vegada em sorprèn l’alegre entusiasme amb què alguns acreditats patriotes espanyols celebren qualsevol mala notícia –certa o falsa– que afecti Catalunya, des de les desercions al Mobile fins a l'eliminació del Barça. Sembla que ja hagin proclamat la independència de Catalunya i actuïn en conseqüència. Perquè, si Catalunya és Espanya tal com diuen, i ells són patriotes espanyols, ¿com es poden alegrar d’una cosa que afecta negativament una part d’Espanya? Anem al tradicional exemple matrimonial. Moltes vegades, quan hi ha un divorci, el cònjuge abandonat celebra els problemes que té el que se n’ha anat, per culpa d’haver marxat. Però si l’altre no ha marxat, si les suposades desgràcies passen mentre encara dura el matrimoni, no es poden atribuir a un divorci que no s’ha produït, sinó a un matrimoni que es manté. Si avui Catalunya tingués uns problemes especials no es poden atribuir a la independència, perquè és obvi que no és independent. En tot cas s’haurien d’atribuir a la seva situació actual, que és la pertinença a Espanya. La celebració no correspondria, doncs, a un patriotisme convencional. Seria més aviat una expressió colonial: cal castigar la colònia, no ja per haver marxat, sinó perquè li ha passat pel cap marxar.