12/5: Peix al cove basc

La crisi del coronavirus i el debat sobre l'estat d'alarma han acabat portant uns quants peixos més al cove de l'autogovern basc. Un cove força ple. Certament, en aquesta partida el govern basc i el PNB tenen bones cartes. Algunes els hi ha donat una història convulsa, a un preu molt alt. D'altres tenen a veure amb el seu pes econòmic i la seva mida demogràfica: prou grans per ser viables, prou petits perquè la seva excepció no posi en qüestió la viabilitat del sistema espanyol. I, en l'estratègia del peix al cove, les juguen bé, aquestes cartes. Ho fan amb astúcia, però també amb fredor. Una de les claus de l'èxit negociador basc és l'absoluta estrangeritat mental respecte a Espanya: els importa un rave qui i com governa Espanya. No se senten lligats ni al PSOE ni al PP. Poden arribar a votar al costat de Ciutadans. Van estrictament a la seva. I mentre els catalans tenen fama de fenicis, són els bascos els que apliquen una màxima mercantil en la negociació. Si el que tu tens (uns vots, per exemple) interessa a més d'un client, el preu el marcaràs tu. Si només t'ho pot comprar un client, el preu te'l marcarà el client. I si no li interessa a ningú, o ho poden trobar en un altre lloc més bé de preu, no tens res.