17/4: El pitjor error

Una de les frases del cinisme polític que més mal han fet és aquella que diu: l’enemic del meu enemic és el meu amic. I ha fet mal no pas per cínica, sinó per equivocada. Inspirats per aquesta frase, molts polítics que detecten un enemic principal juguen a engreixar l’enemic d’aquest enemic, per desgastar aquell amb el que es volen enfrontar de manera més urgent. Els Estats Units van alimentar Bin Laden contra els russos a l'Afganistan. I es van trobar que, després que caigués l’imperi soviètic, Bin Laden els feia caure les Torres Bessones. La frase neix d’una concepció cega i de curta volada: enfrontem-nos amb tots els mitjans amb l’enemic principal, i l’altre ja ens el trobarem quan toqui. Però resulta que quan toca, aquest enemic del teu enemic s’ha fet gros. I és enemic teu. Entre els molts errors de Pedro Sánchez, el pitjor de tots i el que li passarà una pitjor factura en el futur és haver exigit la presència de Vox en un debat de candidats, quan no li tocava. Perquè és una ruptura barroera de les regles del joc, nascuda d’un càlcul gallinaci: cada vot a Vox és un vot menys a Casado o a Rivera. Potser avui sí. Però si Vox demà es fa gran serà la pitjor amenaça contra tot allò que Sánchez afirma representar. I serà culpa seva.