26/11: Poc europeus

La normativa del Parlament Europeu prohibeix expressament l’existència de grups parlamentaris de caràcter nacional. Els diputats formen grup per afinitat ideològica, no per ser del mateix país. Per això és obligatori que en cada grup hi hagi diputats de com a mínim una quarta part dels estats de la Unió. Formalment és així. Però a la pràctica, a l’Eurocambra hi ha un grup parlamentari espanyol, de caràcter nacional i nacionalista. No s’escriu amb majúscules, no té estatus ni seu ni portaveu. Però funciona. Amb un nivell de coordinació i d’afinitat més gran que molts dels grups ideològics. I amb capacitat per pressionar-los gràcies al seu alt nombre de diputats. Aquest grup parlamentari espanyol ha aconseguit descafeïnar l’informe sobre drets humans fonamentals a la Unió Europea elaborat per la ponència eliminant la referències als presos polítics catalans. I actuarà de forma coordinada en el procés del suplicatori als eurodiputats independentistes. L’existència efectiva d’aquest grup va en contra no ja del reglament de l’Eurocambra, sinó del mateix esperit europeista. Perquè posa els nacionalismes d’estat per davant de la mirada europea conjunta. I perquè en nom d’aquests interessos acaba avalant la censura i la repressió.