6/6: Policia patriòtica

Imaginem que el director d’un gran banc compareix públicament i diu que ha descobert que un departament del seu banc feia informes tendenciosos, manipulats o falsos. I que, fent cas a aquests informes, s’havien pres decisions manifestament injustes i perjudicials per a moltes persones. Immediatament, segons tota lògica, aquest director de banc ens anunciaria que ha decidit mirar-se tots els informes que havia fet aquest departament. I que farien tot el possible per esmenar les injustícies que s’havien comès per culpa dels seus mals informes. Doncs resulta que el president del govern espanyol ha declarat en seu parlamentària que existia una policia política, o si es vol una policia patriòtica. Que operava construint informes tendenciosos o falsos, investigant les persones i les organitzacions per criteris polítics. Doncs semblaria raonable que ens hagués anunciat que es revisarien immediatament tots els informes elaborats per aquesta policia política –l’existència de la qual acabava de reconèixer– i que es tirarien enrere totes les decisions injustes que s’havien pogut prendre fent cas als seus informes. Dir que hi ha hagut una policia política i no comprometre’s a esmenar les injustícies comeses és quedar-se a mitges. A menys que a mitges.