24/4: Prescindibles

M’envien una piulada d’un exdirigent català de Podem, que, si no és falsa –no se sap mai–, em sembla molt il·luminadora. Diu que amb la gestió de la crisi del coronavirus “l’Estat de les autonomies està demostrant no ser imprescindible”. “Una estructura que respon a criteris polítics i no a necessitats administratives o de gestió”. L’afirmació es fonamenta en dos axiomes discutibles, per dir-ho suau. Un: com que la gestió de la crisi s’ha fet sense les autonomies i ha anat tan i tan bé, les autonomies són prescindibles. Que s’ha fet sense les autonomies, d’acord. Però que hagi anat tan i tan bé! S’ha de ser un fan molt incondicional del govern de Pedro Sánchez, quan les xifres indiquen que Espanya és qui pitjor ha respost a la crisi en tot el món. Potser si –com a Alemanya– no s’hagués prescindit de les autonomies hauria anat millor. L’altre axioma: les estructures polítiques han de respondre a criteris de gestió, no a criteris polítics. Potser sí que a les empreses –així ho deuen ensenyar en algunes escoles de negocis– els únics criteris que importen són els administratius. Però les institucions polítiques existeixen per solucionar també problemes polítics. Com el reconeixement dels fets nacionals. Si no, amb una gestoria ja faríem.