2/6: La pròrroga

¿És útil la pròrroga de l’estat d’alarma? ¿Convé als ciutadans? ¿És necessària? ¿És adequada als valors democràtics i a un estat que es diu descentralitzat? Pedro Sánchez ha aconseguit que el debat polític sobre la nova pròrroga es faci al marge de qualsevol d’aquestes preguntes. En parlem sense jutjar-ne el contingut, fent números sobre qui votarà a favor i qui en contra per consideracions que no tenen res a veure amb la qüestió que es vota. La dreta espanyola hi votarà en contra per desgastar la coalició de govern, invocant proclames llibertàries que en la seva veu semblen impostades. Els qui hi votaran a favor serà gràcies a negociacions sobre temes importantíssims, però que no tenen res a veure amb aquestes preguntes ni amb l’estat d’alarma: des de la reforma laboral a les inversions estatals en un territori... No és un retret als qui negocien aquestes coses amb Sánchez: cadascú té dret a fer valer els seus vots tant com pugui. El retret és a Sánchez: a tractar qualsevol tema com si fos només un problema d’aritmètica parlamentària. Tant podríem estar parlant d’aquesta pròrroga com del pressupost com d’una moció de confiança. Tot es redueix a guanyar votacions. ¿I si a més de negociar vots discutíssim sobre la mesura concreta que se’ns proposa?