4/1: Quina barbaritat!

Set dels tretze membres de la Junta Electoral Central han decidit que volen salvar Espanya a qualsevol preu. Tenen molts predecessors en aquesta tasca, des de fa dècades. En la vigília d’una investidura que la dreta espanyola considera la liquidació de la sobirania, la Junta ha pres una decisió que és una veritable barbaritat. En tots els sentits. Per la desproporció entre la causa i l’efecte: expulsa de la presidència de la Generalitat qui l’ocupa legítimament pel mandat de les urnes, per haver tret tard unes pancartes. Per la incompetència: un òrgan que serveix només per vetllar per unes eleccions pren una mesura que per la seva transcendència i gravetat supera les seves atribucions naturals. I finalment perquè genera una crisi infinitament més greu que la que vol resoldre. Potser no fa impossible la investidura, però la fa molt més difícil. Perquè ho complica tot. Certament, pot complicar les relacions ja tenses entre els partits catalans. Complica segur les relacions encara més tenses entre les forces polítiques espanyoles. I sobretot complica del tot a fora i a dins la imatge d’una Espanya democràtica: a cada decisió de l’una i de l’altra, la justícia espanyola i la justícia europea estan més lluny i són més incompatibles.