16/7: Rosalía ja no canta bé

Després de treure una cançó en català, resulta que Rosalía ja no canta tan bé. En alguns sectors culturals espanyols, el que fins fa unes setmanes era una unànime admiració per la cantant s’ha transformat, parcialment, en una actitud molt crítica: freda, artificiosa, repetitiva. Certament, tothom té dret a elogiar el que li sembli oportú, i a canviar d’opinió. Però la coincidència fa pensar que pot haver-hi, poc o molt, alguna relació. Una part del nacionalisme cultural espanyol percebia Rosalía com una mena de tascó de l’espanyolitat enmig de la cultura catalana. El fet que hagi cantat en català els ha despistat i irritat. Aquest nacionalisme espanyol està en guerra des del segle XIX amb la catalanitat cultural i emocional, com allò de Pérez Galdós a Narcís Oller: “Es tontísimo que usted escriba en catalán”. En aquest combat, els nacionalismes d’estat tenen tot un arsenal de mecanismes –a més dels tribunals, el BOE i les seleccions esportives– per premiar, afalagar, prestigiar i retribuir els qui consideren soldats del seu bàndol i per fer tot el contrari amb els qui consideren de l’altre bàndol. Encara que els afectats no se sentin soldats i aspirin tan sols a cantar, escriure o jugar a hoquei sobre patins amb tota la naturalitat.