18/7: El silenci del CNI
En qualsevol país de cultura democràtica, les notícies aparegudes a 'Público' sobre les relacions entre el CNI i els autors dels atemptats de Barcelona i Cambrils obririen una tempesta política enorme. I en qualsevol país de cultura democràtica, seria un suïcidi comunicatiu que el món oficial reaccionés davant d’aquestes notícies com si sentís ploure. Aquest és un tema que, en un país de cultura democràtica, es fa gros de manera natural si es confirma, però també si no es desmenteix. Per tant, la reacció oficial en un país de cultura democràtica seria tallar el foc amb un ràpid desmentiment, una mica creïble. En els pròxims dies la cultura democràtica espanyola se sotmetrà a un doble examen. D’una banda, un examen sobre què ha fet i què ha deixat de fer el CNI. De l’altra, un examen sobre si es pot evitar per la via del silenci i de l’ofec el debat polític a què obliguen aquestes informacions. En cap país amb cultura democràtica seria possible impedir aquest debat pel procediment del silenci, l’ocultació i la indiferència. El doble examen està en marxa, i sobre el tema més dramàtic que es pot imaginar. (Sí, en un article de només 1.275 caràcters he repetit fins a set vegades l’expressió 'cultura democràtica'. Expressament. Va d’això.)
