2/8: Son Sant Joan

Llegeixo a l’ARA que una treballadora de l’aeroport de Son Sant Joan, a Mallorca, està en risc d’haver de pagar una multa de fins a 200.000 euros per haver parlat en català a un guàrdia civil, que l’ha denunciat per haver posat en perill la seguretat aèria. Si això fos així, aquesta barbaritat em semblaria el símptoma de tres coses rellevants. Primera, de la centralitat de la llengua en el conflicte polític. Segona, del fet que alguns membres dels cossos policials volen ser l’avantguarda en la lluita contra el que consideren el perill secessionista i se senten prou protegits per les institucions de l’Estat per dur a terme actuacions absurdes, discrecionals i punitives (allò tan vell del romanç dels Segadors: "Llicència els he donat jo, molta més se’n poden prendre"). I tercera, el fervor en aquestes actuacions contra l’ús de la llengua pròpia perquè –si se’m permet la imatge– el virus català no contamini les Balears i el País Valencià (fa uns dies va haver-hi un cas semblant a Elx). Els tres símptomes, de fet, convergirien en un mateix relat: la preocupació des de sectors de l’Estat pel contagi del problema català a les Balears i València, la posada en marxa de tallafocs més o menys espontanis però ben protegits i la convicció que, en el fons, el virus és la llengua.