22/7: Tercer grau

Aquest cap de setmana els presos polítics han estrenat la semillibertat del tercer grau. A Catalunya molts ho han viscut com una festa. A Espanya, molts com una humiliació. És el pròleg d'una previsible batalla pel tercer grau. Marchena en té la continuïtat a les seves mans, i les pressions perquè el revoqui ja són visibles. Amb quins arguments? Tot el procediment que ha dut al tercer grau ha estat impecable, i els qui el voldrien revocar són en teoria uns grans defensors dels procediments: no perden ocasió per dir que sempre els respecten. Però tot i que la seva concessió compleix tots els requeriments de la justícia, no satisfà tots els desitjos de la venjança. Llavors, l’argument de força per retirar-lo serà la manca de penediment. Els beneficis penitenciaris només s’han d’aplicar als presos penedits. I els presos polítics no s’han penedit de res, perquè continuen desitjant la independència de Catalunya. La utilització d’aquest argument és perillosament reveladora: si el penediment ha de ser de les idees, és perquè la condemna va ser per les idees. I si la condemna va ser per les idees, l’objectiu de l’empresonament –a més del càstig i la venjança– és canviar-los les idees. En els règims autoritaris, d’això en diuen reeducació.