30/5: Terrorista

Cayetana Álvarez de Toledo ha acusat el pare de Pablo Iglesias de ser un terrorista, perquè va militar al FRAP, un grupuscle que va fer atemptats durant el franquisme, tot i que Iglesias no hi va participar. L’acusació planteja un tema teòric rellevant: és terrorisme la resistència contra una dictadura imposada per les armes i que practica el terror? Per a la dictadura, evidentment sí. Però i des d’una perspectiva democràtica? Sandro Pertini, polític socialista, abans de la Segona Guerra Mundial va projectar atemptats contra Mussolini i el seu règim. Durant la guerra, com a membre del Comitè d’Alliberament Nacional italià, considerat terrorista pel feixisme, va participar en accions violentes i va ser detingut i condemnat a mort. No el van executar perquè el va alliberar una acció (terrorista?) a la presó de Roma. Després de la guerra, Pertini va ser president de la República Italiana, i no recordo que mai ningú l’acusés de ser un terrorista. Ni els neofeixistes. El cas ens retorna a la pregunta inicial, sobre si és terrorisme la resistència contra la dictadura. Però també ens planteja una constatació històrica: qui acaba sent considerat terrorista (i qui acaba anomenat cap d’estat) té molt a veure amb qui guanya i qui perd una guerra.