15/5: L’unionisme màgic

EscriptorDe vegades s’ha acusat l’independentisme d’haver generat una mena de pensament màgic: la idea d’una solució instantània contra tots els problemes, a través de la qual s'aconseguiria el propi objectiu d’una manera senzilla. Potser n’hi ha hagut. En tot cas, ja fa dies que ha deixat d’ocupar la franja central d’aquest moviment. En canvi, va creixent i creixent un unionisme màgic, que creu que amb una fórmula simple, que es resumeix en l’ús de la força de l’Estat, el problema català es dissoldrà d’un dia per l’altre. L’aplicació del 155 (i ara la seva renovació) formava part d’aquesta fórmula màgica, al costat de la persecució judicial universal. Una versió no gaire sofisticada de l'"esto lo arreglaba yo en dos patadas"... S’ha tornat a veure, multiplicat, en la investidura de Quim Torra. Ciutadans ha adoptat aquest pensament màgic, fins al punt d’acusar de tebior el PP per no aplicar-lo prou. Però resulta que el problema català no s’ha dissolt malgrat l’aplicació de les fórmules màgiques i no es dissoldria tampoc davant d’una hipotètica sobredosi de la poció. I aquest serà el fracàs de l’unionisme. Que les solucions màgiques no van al fons dels problemes. Que no funcionen. Que la qüestió catalana persistirà. I què faran, llavors?