11/11: Vehicular

¿Hi ha algú avui a Catalunya que pugui estar seriosament preocupat perquè el coneixement del castellà recula i hi ha molts ciutadans que no saben parlar, entendre, llegir o escriure el castellà? Òbviament, no. ¿Hi ha algú avui a Catalunya que pugui estar seriosament preocupat perquè el coneixement del català recula i hi ha molts ciutadans que no saben català? La resposta és que sí. I malgrat això, la nova llei del govern espanyol que intenta tancar el parèntesi de la contrareforma Wert (aquell que deia que l’escola havia d’espanyolitzar els nens catalans) ja ha rebut crítiques escandalitzades perquè diuen que permet bandejar el castellà de l’ensenyament a Catalunya. Fixem-nos en el matís: no diuen que no se’n sap prou, sinó que no se n’ensenya prou. Saber és l’objectiu. Ensenyar, l’instrument. Els preocupa mes el mètode que l’objectiu. No defensen el coneixement del castellà, que no està amenaçat (el del català, poc o molt, sí). Defensen la seva supremacia política. És una discussió política, de model polític i de poder. Per això en discuteixen els polítics, no els pedagogs. I perquè en el fons a alguns el que els preocupa, malgrat totes les pegues, no és que hi hagi massa poc castellà a Catalunya, sinó que hi hagi massa català.