12/6: El vent no s’ho emporta

Allò que el vent s'endugué és una evocació nostàlgica d’una societat esclavista. El mercader de Venècia participa d’alguns prejudicis antisemites. La Ilíada és una exaltació de la violència militarista. Els retaules gòtics són propaganda religiosa. Però, ¿hem d’amputar tot això de la nostra tradició cultural si som antiracistes, pacifistes o ateus? Certament, en el marc del seu temps, tota creació artística és política. Però no és només política. La creació artística dibuixa marcs ideològics i participa en debats polítics –es pot llegir Divina Comèdia en clau dels enfrontament entre güelfs i gibelins- però no és només propaganda. Perquè la creació artística construeix, més bé o més malament segons els casos, a partir d’aquests materials, uns artefactes que tenen valor també en ells mateixos: creació de bellesa, comprensió de l’ànima humana, expressió d’emocions i de pensaments... Per això, perquè hi ha alguna cosa específicament artística més enllà del debat ideològic, Ray Bradbury va escriure una faula –Fahrenheit 451- en què els llibres es cremaven en nom de la correcció política. Però també, sensibles a l’especificitat artística, molts ateus convençuts han salvat retaules gòtics de ser cremats. Sort n’hi ha hagut.