11/7: Villarejo & Cia

Cada dia surten als mitjans detalls d’una 'operación Cataluña' ordenada pel govern espanyol, de l’actuació d’una policia patriòtica, d’espionatges institucionals, de fabricacions de proves, d’investigacions preventives per raons ideològiques i d’altres abusos dels instruments de l’Estat, utilitzats d’una manera espúria per perseguir la dissidència o per afavorir partits o ideologies. En molts casos, no pas en tots, tenen per origen declaracions del comissari Villarejo. Surten als mitjans sense gran luxe tipogràfic i la resposta és una absoluta indiferència. Cap d’aquestes revelacions no desmentides ha generat un escàndol polític, com semblaria lògic. Potser perquè l’opinió pública espanyola en el fons no s’escandalitza per res, i només fingeix escandalitzar-se quan li convé a algú. Una cultura democràtica es fonamenta en els límits del poder. Una llarga tradició autoritària ha fet que bona part de l’opinió pública espanyola no esperi que aquests límits funcionin, sinó que creu que la raó d’estat està per damunt de qualsevol límit. Són molts anys de resignació, en aquest sentit. Tant se val el que es vagi sabent. No importa el que es feia, sinó per què es feia. ¿Es feia a fi de bé, en defensa de l’Estat? Doncs endavant. Sense escàndol.