17/5: Votar no és vetar
El PSOE vol arribar a les eleccions –on es juga molt poder municipal i autonòmic fora de Catalunya– amb una imatge de fermesa contra l’independentisme. Per això, en paral·lel a l’ofensiva judicial més desacomplexada, munta l’operació Iceta com una jugada electoral que passi el que passi li dona beneficis. Anuncia l’elecció d’Iceta com un 'trágala': 'lo toma o lo deja', ni ho comunica ni ho negocia. Si els independentistes malgrat tot hi voten a favor, Sánchez apareix com el domesticador que ha aconseguit el que vol sense contrapartides. I si hi voten en contra, pot fer un discurs dur, acusant-los de destruir ponts, de vetar una cosa raonable, exhibint fermesa davant l’electorat espanyol: no hi té ni hi tindrà cap pacte. Certament, el discurs no té fonament, perquè ningú no ha vetat Iceta. Simplement no hi han votat a favor. El dret a vetar és una cosa (discutible) i el dret a votar (sí o no) és una altra. Si Sánchez hagués volgut de veritat Iceta al Senat, hauria negociat. Si no ha negociat és perquè el veritable objectiu no era aquest, sinó un que només s’entén en clau electoral: demostrar que el PSOE o domestica els independentistes o els combat, en cap cas hi pacta. ¿Serà així tota la legislatura? Depèn del que passi a les eleccions.
