23/1: Vulnerables

Tradicionalment, aquest ha estat un país on les coses funcionen prou bé en el dia a dia, però que ha tingut una certa tendència a col·lapsar-se quan passaven coses excepcionals, per exemple fenòmens meteorològics. Més que altres països del nostre entorn (i més cap al nord). Potser perquè els fenòmens excepcionals han estat aquí força rars estadísticament. Des de fa uns anys hem anat afinant els nostres mecanismes de resposta davant de l’excepcionalitat, segurament més que els nostres mecanismes de protecció i prevenció. Som un país força vulnerable, on les coses estan pensades per quan tot és normal. El pas del Gloria ha estat realment un fenomen excepcional i, tot i que les reaccions han estat generalment efectives, s’ha tornat a posar de manifest aquesta vulnerabilitat. I ha fet mal. Potser ens toca –com toca a tot el món–repensar-nos, adaptar les nostres estructures també a l’excepcionalitat, perquè tot indica que l’excepcionalitat meteorològica serà cada dia menys rara estadísticament. Potser ja hi som, però de ben segur anem més cap aquí. Quan es parla d’emergència climàtica també s’està parlant d’això, no tan sols de coses abstractes. De tenir un país més blindat contra l’excepció, perquè l’excepció porta camí de ser la regla.