10/5: Xantatge a Iceta?

D’entrada, em sembla bona notícia que Sánchez vulgui posar Iceta de president del Senat. Iceta és un polític hàbil i disciplinat, més brillant i més creïble quan fa d’abanderat del diàleg que quan ha de fer d’inquisidor. Però em sembla normal que l’independentisme, de qui depèn aritmèticament que Iceta pugui ser president del Senat, demani negociar els seus vots. Aquesta és la base de la democràcia representativa, l’aritmètica parlamentària, les majories i les minories. Quan no hi ha majories absolutes, els vots es negocien i es donen contrapartides acceptables. El que em sembla més exòtic de tot plegat és que algú parli de xantatge de l’independentisme per fer president Iceta. Negociar és fer xantatge? ¿Al meu forn em fan xantatge quan em diuen que si no pago un euro no em donen una barra de pa? Hi ha qui diu que fins ara el normal era donar suport als senadors autonòmics sense negociar. Perfecte. I fins ara el normal era que no hi hagués diputats, senadors i presidents del Parlament a la presó. En cada moment es negocia segons les circumstàncies i sempre es dona una cosa a canvi d’una altra. És el normal. Em temo que a Espanya hi ha qui pensa que això de la democràcia és una cosa massa de botiguers, i els botiguers no els agraden.