BÀSQUET - COPA DEL MÓN

'Cleaver', el comodí més infravalorat del món

El valencià Víctor Claver reconverteix les crítiques en elogis

Víctor Claver, jugador valencià de la selecció espanyola, fent una safata durant el partit contra Sèrbia.
i àlex Gozalbo
08/09/2019
3 min

BarcelonaUn entrenador de la NBA va batejar Víctor Claver com el Comandant, però el sobrenom favorit del jugador valencià és el de Cleaver, que és el que té quan juga amb la selecció espanyola. Actuacions defensives com la d’ahir, en què va anul·lar el joc de Sèrbia, la gran favorita a guanyar la medalla d’or a la Copa del Món de bàsquet, li han valgut per guanyar-se l’estima dels seus companys d’equip, que es van inventar un motiu que combina el seu cognom amb l’adjectiu clever (intel·ligent).

Una de les grans virtuts de l’aler, poder defensar jugadors de característiques diferents, la va accentuar durant les concentracions de la selecció espanyola. Va ser aleshores quan es va acostumar a treballar diferents aparellaments defensius amb jugadors més petits i hàbils. “Quan acabàvem els entrenaments de la selecció espanyola, per exemple, feia exercicis amb Ricky Rubio. Sempre es pot millorar”, confessa Claver, que s’ha convertit en el comodí de tots els entrenadors, un jugador capaç d’adaptar-se a diferents situacions defensives. Dels onze jugadors que Pablo Laso va utilitzar a la final de la Copa del Rei, per exemple, el valencià en va defensar nou. El polivalent aler del Barça Lassa va tenir sis assignacions directes (Gabriel Deck, Jaycee Carroll, Rudy Fernández, Fabien Causeur, Jeff Taylor i Sergi Llull) i tres missions de pocs segons després d’algun canvi defensiu (Gustavo Ayón, Felipe Reyes i Anthony Randolph). Exceptuant Facu Campazzo i Edy Tavares, el més baixet i el més alt del Reial Madrid, tots van patir la seva atenció. Durant els 33:48 minuts que va estar en pista, els seus rivals directes amb prou feines van anotar cinc cistelles i van capturar un rebot ofensiu.

Una peça clau

El dorsal 10 de la selecció espanyola ha sabut aprendre de totes les situacions que han esquitxat la seva trajectòria. Quan va fer el salt a la NBA, no va tenir la continuïtat que esperava, però en va treure lliçons útils. “Vaig aprendre que has d’estar disponible sempre, que a la vida tindràs oportunitats, però que has d’estar preparat per quan arribin. La primera temporada vaig tenir molts minuts i els vaig disfrutar molt. Després, quan jugava menys, disfrutava cada minut que tenia perquè era conscient del que costaven. És un procés en el qual no has de deixar de creure en tu. L’exigència és molt gran i t’has d’adaptar a la manera de jugar. És important saber col·locar-te i saber a qui li has de donar la pilota quan toca. Els rols són diferents dels d’un equip europeu”, recorda l’aler, que també va aprofitar una greu lesió al menisc extern del genoll esquerre per agafar oxigen i reimpulsar la seva carrera. “La lesió va ser un moment difícil. La recuperació va ser lenta. Al principi va ser dur perquè em va tocar treballar molt quan tothom feia plans per a l’estiu, però de les lesions sempre en treus coses positives, et fan més dur mentalment. Vaig tornar amb la ment més clara i amb ganes de fer més coses. Vaig aprofitar l’avinentesa per passar temps amb la família, veure amics i netejar-me una mica per dins per tornar amb més energia. Quan estàs lesionat t’adones de coses que sovint et passen inadvertides”, diu Claver.

Tot i ser sempre elogiat pels seus entrenadors i companys d’equip, el valencià és un dels jugadors amb més haters del bàsquet europeu. “Hi ha de tot. Com més amunt ets, més opinions generes als dos costats. A les xarxes socials és molt fàcil que tothom hi digui la seva. Al final em quedo amb els comentaris de la gent que m’aprecia. Utilitzo Twitter, però no n’estic pendent perquè al final et consumeix i et fa esclau del mòbil”, confessa amb maduresa mentre repassa vídeos per seguir millorant la seva col·locació defensiva.

Claver va tenir un protagonisme clau en la victòria de divendres contra Itàlia. La seva defensa sobre Danilo Gallinari va ser elogiada per tothom. “L’admiro molt, perquè tenim la mateixa edat i el conec des de fa molts temps. Fa molts anys que jugo contra ell. Tenia ganes d’aquest partit i estava motivat”, va explicar el jugador del Barça, que ahir va repetir exhibició de polivalència contra Sèrbia. “No hem pogut respondre els seus canvis defensius”, va reconèixer Djordjevic, que s’haurà de jugar les garrofes contra l’Argentina.

stats