Víctor Claver: “He seguit un camí útil, però que potser no és tan vistós”

BarcelonaEl Reial Madrid el volia, però no es va posar d’acord amb el València Basket, l’equip que tenia els seus drets a la Lliga Endesa, i Víctor Claver va acabar fitxant pel Barça Lassa. El seu debut oficial serà, precisament, contra l’equip blanc.

¿Està fart que tots li preguntem si és un aler o un aler pivot?

No, la meva posició depèn de les necessitats de cada equip. A la selecció vaig jugar més d’aler i amb el Lokomotiv Kuban d’aler pivot. Intento ajustar-me al que em demana l’entrenador. A Rússia la pilota passava més per les meves mans i era capaç de generar més joc.

La seva gran virtut és defensiva. No hi ha gaires jugadors interiors que puguin fer un canvi defensiu i no patir contra un rival exterior.

En això hi tinc bastanta traça. Sempre he defensat jugadors més petits que jo i hi estic acostumat. M’agrada defensar rivals més petits, és com un repte. No em genera un problema. És un aspecte que enriqueix amb més variants la defensa. La clau és treballar-ho i estar predisposat a fer-ho. Quan acabàvem els entrenaments de la selecció espanyola, per exemple, feia exercicis amb Ricky Rubio. Sempre es pot millorar.

Els entrenadors diuen meravelles de vostè. Els aficionats, en canvi, es fixen en un altre estil de jugadors.

Entenc que als aficionats els agradin els jugadors que anoten punts, però jo no tinc aquest estil. Al principi la gent ho esperava... Esperaven més de mi i, en canvi, jo he seguit un altre camí que és útil, però potser no és tan vistós.

Li molesta?

No, perquè jo sé què he de fer. No em conformo amb el que tinc i sempre he intentat fer un pas endavant. Treballo per ser més productiu, però no és una cosa que em preocupi. No vull ser com altres jugadors.

Com conviu amb els haters?

Hi ha de tot. Com més amunt ets, més opinions generes als dos costats. A les xarxes socials és molt fàcil que tothom hi digui la seva, però quan vaig tornar del Brasil molta gent que no és a les xarxes em va felicitar. Al final em quedo amb els comentaris de la gent que m’aprecia. Utilitzo Twitter, però no n’estic pendent perquè al final et consumeix i et fa esclau del mòbil.

Què va aprendre de la NBA?

Que has d’estar disponible sempre, que a la vida tindràs oportunitats, però que has d’estar preparat per quan arribin. La primera temporada vaig tenir molts minuts i els vaig disfrutar molt. Després, quan jugava menys, disfrutava cada minut que tenia perquè era conscient del que costaven. És un procés en què no has de deixar de creure en tu. L’exigència és molt gran i t’has d’adaptar a la manera de jugar. És important saber col·locar-te i saber a qui li has de donar la pilota quan toca. Els rols són diferents dels d’un equip europeu.

Per què va acceptar l’oferta del Barça?

Volia tornar a la Lliga Endesa, que és la millor d’Europa, i no deixar de disputar l’Eurolliga. El Barça va ser un dels equips que va ofertar per mi i té l’entrenador que va apostar per mi l’estiu passat, quan ningú més ho va fer. És un factor que em va ajudar a prendre la decisió. Busco una continuïtat del rendiment que vaig tenir la temporada passada. Després d’uns anys de canviar molt d’equip, necessito una mica d’estabilitat. Georgios Bartzokas t’exigeix molt, però amb ell es treballa a gust. És un entrenador que dóna llibertat i té una filosofia de joc molt atractiva que accentua la feina col·lectiva. Amb la pilota a les mans has de prendre decisions.