De la 'mà de Déu' a l'addicció a les drogues. La vida de Maradona en 10 moments

BarcelonaLa mort de Diego Armando Maradona ha commocionat l'Argentina i tot el món del futbol. El Pelusa se n'ha anat als 60 anys deixant enrere una vida que va tenir moments gloriosos i grans descensos als inferns. Aquests són els 10 grans moments de la seva carrera futbolística, dins i fora dels terrenys de joc.

Un debut precoç

Maradona va debutar al futbol professional amb només 15 anys, el 1976, amb Argentinos Junior, entrant a la segona part i fent un túnel en la primera pilota que va tocar. El seu primer gol va arribar un mes després, contra San Lorenzo. La seva projecció i talent li van valer un lloc a la selecció, amb què debutaria el 1977. Però Maradona, massa jove encara, no va jugar el Mundial del 1978, on l'Argentina va aconseguir el seu primer títol. En canvi, el Pelusa va ser decisiu en el Mundial Juvenil del 79, on va ser campió. El febrer del 1981 va firmar pel Boca Juniors, club on va jugar un any i mig, fins que va anar al Barça. L'estiu del 1982 es va estrenar en un Mundial absolut, el d'Espanya, però sense gaire èxit: l'albiceleste va caure a la segona ronda.

El fitxatge pel Barça

Maradona començava a despuntar a l'Argentina i el Barça va estar molt atent a la progressió d'aquella jove promesa. El 1980, dos anys després que Josep Lluís Núñez accedís a la presidència del club blaugrana, l'entitat va intentar el fitxatge sense fortuna. Dos anys més tard ho va tornar a intentar, però aleshores les fronteres les va posar l'AFA, que no volia que el jugador abandonés l’Argentina fins al Mundial de 1982. Finalment, a pocs dies de l’inici de la competició, el Barça va tancar l’operació per 1.200 milions de pessetes (7,2 milions d'euros), una xifra rècord en aquella època.

L'entrada criminal de Goikoetxea

Si Maradona no va poder brillar més al Barça no va ser només pels conflictes per la seva vida nocturna, d'allò més activa, sinó sobretot per la lesió que el va deixar quatre mesos sense jugar. Va ser el dia de la Mercè del 1983, en un Barça-Athletic: Goikoetxea, que també havia lesionat Schuster, va entrar amb els tacs per davant, sense opció de jugar la pilota, i va trencar el turmell esquerre del Pelusa. Maradona va ser operat aquella mateixa nit, va estar dos mesos amb la cama enguixada, sense poder posar el peu a terra, i després va fer dos mesos de recuperació fins a poder tornar a jugar al gener. Goikoetxea, lluny de penedir-se'n, encara va treure pit. Els dos es tornarien a veure les cares en la final de Copa, l'últim partit de Maradona amb el Barça, que va acabar com el rosari de l'Aurora.

Quan va deixar clavat Sandokán

El pas de Maradona pel Barça no va deixar grans títols (una Copa, una Copa de la Lliga i una Supercopa d'Espanya). En dos anys va jugar 75 partits i va marcar 45 gols. Alguns, però, seran recordats eternament. Com el que va marcar al Bernabéu: va rebre al mig del camp, va encarar el porter i, just abans de rematar, va fer una finta que va provocar que Juan José Sandokán quedés clavat a l'arrel del pal de la porteria. Un gol tan espectacular que els aficionats del Madrid no van poder fer gaire res més que aixecar-se i aplaudir.

La fugida a Nàpols i l'addicció a la cocaïna

Maradona va deixar el Barça el 1986 per anar a Nàpols, on va convertir el que fins aleshores era un equip de segona fila en una de les referències del país transalpí. Allà va ser considerat com un déu pels aficionats. Això, però, li va passar factura. Maradona es va convertir en addicte a la cocaïna, substància que ja havia conegut a Barcelona però que va fer que toqués fons a Nàpols. No només això: també es va veure envoltat de polèmica pels seus contactes amb la Màfia, a la qual recorreria després de ser víctima d'un gran robatori en què va perdre algunes de les seves pertinences, com la Pilota d'Or del 1986.

La 'mà de Déu' i el gol del segle contra Anglaterra

El Mundial del 86 va passar a la història no només perquè l'Argentina va aconseguir el títol sinó pel partit de quarts de final en què l'albiceleste va derrotar Anglaterra. Aquell triomf, que va ser batejat com la venjança de les Malvines, va deixar dos gols per al record. El primer, conegut com la mà de Déu, perquè Maradona va fer servir el braç per superar el porter en una rematada afortunada que no va veure l'àrbitre. Després del partit va dir, fent broma, que aquella pilota havia entrat "mig amb el cap, mig amb la mà". Però l'espectacle no s'havia acabat. Faltava el que també seria conegut com el gol del segle: va rebre la pilota al mig del camp, va esquivar tots els rivals i va acabar marcant d'una rematada creuada. Una diana mítica que Leo Messi emularia, tres dècades després, al Barça contra el Getafe a la Copa.

L'ocàs d'un mite i el positiu al Mundial del 94

Maradona va acabar marxant d'Itàlia amb una sanció per dopatge i va provar fortuna a Sevilla, el 1992, sense gaire recorregut. El 1993 va tornar a l'Argentina, a Newell's. Aquell retorn li va valer de nou un lloc a la selecció, amb la qual va jugar la repesca i el Mundial del 1994, on va anotar el seu últim gol amb l'albiceleste. Maradona, però, va tornar a donar positiu per haver consumit efedrina i va ser sancionat 15 mesos. Després d'un primer intent per ser entrenador, va decidir tornar als terrenys de joc el 1995, amb Boca Juniors. Un trajecte intermitent que va tenir el punt final el 1997, quan va penjar definitivament les botes.

El salt a les banquetes

Tot el que Maradona havia estat al terreny de joc, no ho va poder ser a les banquetes. El Pelusa no va tenir la màgia per poder aconseguir grans èxits, sobretot amb la selecció argentina, que va dirigir durant el Mundial del 2010. Ni revolució en el joc ni cordialitat a les banquetes, fins al punt que l'octubre del 2010 va ser destituït. Va passar pels Emirats Àrabs, per Bielorússia, per Mèxic i, finalment, a l'Argentina, com a tècnic de Gimnasia, equip al qual aconseguiria salvar in extremis del descens de categoria.

L'Església maradoniana

Maradona ha estat vist a l'Argentina com una religió, en el sentit literal. Tant és així que el 30 d'octubre del 1998 es va arribar a fundar l'Església maradoniana, que començava a comptar els anys a partir del 1960, el del seu naixement (actualment, any 60). Alejandro Verón, un dels seus fundadors, va expressar: "Tinc una religió racional, que és l'Església catòlica, i una religió al meu cor, que és Diego Maradona". Aquesta Església compta amb més de mig milió de seguidors arreu del món i té la seva pròpia Bíblia, anomenada Jo soc el Diego de la gent. A banda d'això, s'han fet desenes de cançons en homenatge a Maradona.

Un personatge eternament polèmic

Fora dels terrenys de joc, Maradona ha destacat per les moltes polèmiques en què s'ha vist implicat: la vida noctura, les addiccions a les drogues i també la necessitat de posar cullerada en tots els temes que tenien a veure amb el futbol o amb la política. A l'Argentina, molts programes de ràdio reconeixen que Maradona trucava a mitja emissió per dir-hi la seva d'allò que estaven parlant. Havia tingut enfrontaments verbals amb molts personatges públics, i es va posicionar públicament a favor de Nicolás Maduro i en contra de Donald Trump, uns comentaris que li havien valgut diverses querelles.