18/6: Trapero era clau

Si surt cara guanyo jo, si surt creu perds tu... La frase resumeix el judici al major Trapero. Per al relat construït per escapçar l’independentisme, Trapero era clau. Aquest relat necessitava exhibir violència, per posar de seguida a la presó els líders catalans. I com que no era senzill presentar les manifestacions pacífiques com a violentes (tot i allò del tumulto), calia dir que hi havia una violència potencial en el Procés: el paper dels Mossos com a exèrcit armat de l’independentisme. Al damunt, l'única violència demostrable, la de la policia espanyola l’1-O, també seria culpa dels Mossos, perquè la seva moderació culpable hauria forçat a actuar les altres forces policials. Per tot això era clau jutjar Trapero. I a sobre li tenien ganes, perquè era el símbol de la gestió dels atemptats de l’agost del 2017, ben valorada per la població catalana. El judici ha estat un intent de mantenir aquest fragilíssim castell de cartes. Si se’n surten, Trapero quedarà com un delinqüent sediciós. Si no se’n surten, consideraran “destruïda la icona de l’independentisme”. La banca sempre guanya. Certament, no és igual una sentència que una altra. Són graus d’injustícia molt diferents. Però la primera injustícia és que hi hagi hagut judici.