El vincle amb l'escola en temps de pandèmia

Aquesta setmana hem començat la desescalada. En regions com les Terres de l’Ebre o el Camp de Tarragona –dilluns se n'hi afegiran de noves– les famílies ja poden retrobar-se, i els amics quedar a les terrasses, sempre que respectin la distància de seguretat. Però el que encara està lluny de tornar a qualsevol rutina –o nova normalitat– és l’escola, amb un curs que, en el millor dels casos, es reprendrà al setembre. El confinament ens va obligar a adoptar, de forma improvisada, l’educació virtual. Ara cal analitzar quin impacte ha tingut això en els alumnes, per assegurar que l’educació en temps de covid-19 no deixa a ningú enrere.

Malgrat que el coronavirus és menys malèvol amb els infants, són ells els que han patit gran part de les seves conseqüències. Tancats a casa, i sense poder anar a escola, molts d’ells conviuen també amb l’angoixa que aquells que els cuiden han perdut la feina. L’escola iguala. I quan no hi ha escola, com passa a l’estiu, les diferències en les possibilitats d’aprenentatge entre alumnes de llars amb més o menys recursos augmenten.

De la mateixa manera que hi ha estius diferents, amb casals, viatges d’idiomes al estranger i jocs educatius en família, també hi ha confinaments –i desescalades– diferents. Hi ha aquí una “bretxa d’activitats”, en què algunes famílies passen més temps llegint i menys mirant la televisió, o tenen més recursos de tot tipus per donar suport als seus fills amb les tasques escolars. L’estiu dels nostres nens i nenes comença aquest any molt més d’hora, per la qual cosa els seus efectes seran més greus al setembre, i fins i tot més endavant.

El tancament dels centres escolars no només ha suposat menys temps d’aprenentatge, sinó també el risc de perdre el vincle que els infants i adolescents tenien amb l’escola. I això és especialment rellevant, ja que aquesta desvinculació és un dels factors clau que expliquen les altes taxes d’abandonament escolar al nostre país –un 19% a Catalunya, per sobre del 17% espanyol i molt lluny de la mitjana europea del 10%–. Evitar aquest abandonament passa per potenciar la relació dels alumnes amb els professors i la resta de companys. Un treball afectiu i emocional que, especialment els tutors i tutores, feien dia a dia a les escoles.

La pèrdua d’aquest vincle, com a conseqüència del confinament i la finalització del curs escolar, pot, per tant, disminuir els resultats acadèmics aquest any, però també augmentar la repetició o l’abandonament escolar en els propers cursos. Moltes escoles han fet el possible –i l’impossible– per mantenir la relació amb els seus alumnes. Però això no està a l’abast de tothom. La comunicació dels professors amb els alumnes més desafavorits és més complicada, a causa, en part, de la bretxa digital i de connectivitat.

Deia Manuel Castells, ministre d’Universitats, que la bretxa digital és “un mite que ve de fa 20 anys”. Que avui en dia gairebé totes les llars tenen un ordinador. Però sort tindríem que la bretxa digital depengués només d’això. Més de la meitat de les llars pobres tenen com a molt un ordinador a compartir entre tota la família. I no només es tracta de disposar de pantalles, sinó també de connexió a internet i de la capacitació digital per poder seguir la docència online.

Poques setmanes sense escoles ens han fet ser més conscients que mai de quant necessitem l’escola. Ara cal centrar-se en el que tenim al davant: l’estiu i el curs vinent. Save the Children, ONG pels drets de la infància, ha presentat aquesta setmana Covid-19: cerrar la brecha, un informe sobre l’impacte del tancament d’escoles en els alumnes més desafavorits, amb diverses recomanacions. Prioritzar el seguiment, suport i reforç als alumnes de famílies més vulnerables, assegurant-se que tots els nens i nenes disposen de la tecnologia necessària per poder seguir el curs, i donant suport també a les famílies sobre com seguir l’educació a distància. I reforçar els equips d’orientació educativa i psicopedagògica.

Acceptant que l’antiga normalitat pot trigar a tornar, si és que torna, i que la nova normalitat està deixant més sols que mai els alumnes més desavantatjats, cal prendre mesures preventives. L’ideal seria obrir ara les aules, i els casals aquest estiu. Però, si això no és possible, hem d’estar preparats per a una educació online o semipresencial, prioritzant el retorn a les aules d’aquells per a qui l’escola a casa és més perjudicial, i per a qui aquest confinament pot marcar la resta de les seves vides.