Un altre cas de violència policial i racisme als Estats Units
BarcelonaÉs una escena tantes vegades repetida que costa de creure que continuï passant. Un policia blanc s'acosta, pistola en mà, a un ciutadà negre desarmat i el cus a trets. Va tornar a passar aquest diumenge a la petita ciutat de Kenosha, a l'estat nord-americà de Wisconsin. Una patrulla rep una trucada per un suposat cas de violència domèstica. En el vídeo difós per Twitter es veu com un home desarmat no atén les peticions perquè s'aturi i entra al seu cotxe. I els policies, en lloc de reduir-lo per la força abans que entri, el que fan és disparar-li a boca de canó diverses vegades davant la seva dona, que salta i crida desesperada, i els seus tres fills, d'entre 3 i 8 anys, que són dins del vehicle. La víctima, Jacob Blake, està ingressat en estat crític.
Les imatges, especialment colpidores, van tornar a provocar una onada d'indignació i aldarulls en aquesta ciutat. El governador de Wisconsin es va afanyar a condemnar l'acció policial, però això no ha aturat les protestes, que avui continuaven per segon dia consecutiu i que ja s'han estès per altres ciutats de tot el país.
El cas de Blake, com abans el de George Floyd, que va morir asfixiat sota el genoll d'un policia en ple carrer, demostra que la violència policial contra la comunitat negra als Estats Units és estructural. No es tracta de casos aïllats, sinó d'una pràctica habitual: a un home negre de classe baixa és bastant més fàcil que li disparin que a un home blanc de perfil similar. Aquesta és almenys la percepció de la comunitat negra, que sent com la seva vida no es valora igual que les altres.
Aquest nou episodi coincideix amb l'inici de la convenció republicana que ha de llançar la cursa de Donald Trump per a la reelecció. És una incògnita saber com influirà el cas de Kenosha en l'opinió pública nord-americana, però el que és inqüestionable és que Trump intentarà explotar la por i el racisme latent en molts blancs de classe mitjana o baixa en benefici propi. És el que va fer, almenys, durant les protestes del Black Lives Matter, quan en lloc d'optar per un discurs de reconciliació i unitat nacional, va optar per carregar contra els manifestants i va defensar la policia.
Caldrà esperar a les pròximes setmanes per veure com evoluciona, però a diferència d'altres èpoques, la part positiva és que actualment aquests abusos policials es fan públics gairebé en temps real a les xarxes socials i no hi ha manera d'amagar-los. Els telèfons mòbils s'han convertit així en una poderosa arma de denúncia contra la violència policial. Aquest cas també es produeix quan ja existeix un moviment fortament organitzat, el Black Lives Matter, fins i tot a nivell mundial, cosa que facilita que la ira i la ràbia es puguin canalitzar de manera més efectiva des del punt de vista polític.
Si es donés el cas, i esperem que sigui així, que al novembre guanyés la candidatura de Joe Biden i Kamala Harris, un dels primers reptes que hauran d'afrontar és aquest càncer social anomenat racisme policial.
