Viure al sol del segle XXI

E l desert es caracteritza per ser un lloc inhòspit on es fa molt difícil trobar-hi vida. A més, tradicionalment hi ha hagut assentaments humans que han hagut de fer front a les calors diürnes i les gelades nocturnes de manera enginyosa i sostenible. Però si antigament els seus habitants treballaven bona part del dia a l’exterior i a casa més aviat preferien protegir-se creant espais íntims i tancats amb patis interiors i unes mínimes finestres de ventilació, ara, en canvi, hi ha un ampli sector d’habitants del desert que només ho són durant les vacances i el que busquen és, precisament, gaudir de les vistes.

Aquests diletants del desert semblen ser la majoria dels propietaris de les cases del llibre Vivir en el desierto, publicat per Phaidon, que reuneix cinquanta cases dissenyades ja al segle XXI -la més vella és del 2002 i l’última del 2017-, construïdes per tot el món. Tot i així, la majoria estan situades als Estats Units i Mèxic, i s’hi veu molt clarament fins a quin punt els artistes minimalistes, molts dels quals es van sentir fortament atrets per l’aridesa del desert, han influït els joves arquitectes. Moltes d’aquestes cases americanes estan fetes amb materials moderns -acer, ciment, vidre- i fan servir colors i formes pures i trencades de manera que el color el posa el mateix paisatge que entra a través dels grans finestrals que hi ha a gairebé totes les estances. És el cas, per exemple, de la Casa Negra ( 1 ), de l’estudi Oller & Pejic Architecture, situada a la vall de Yucca, a Califòrnia. També el paisatge és el protagonista del complex Encuentro Guadalupe ( 4 ), de l’Estudio Gracia, situat a la vall de Guadalupe, a Mèxic, que consisteix en un restaurant, un celler i un hotel amb petites cabanes minimalistes pensades per gaudir al màxim de l’entorn. Aquesta recerca de les vistes la trobem també en la Sunset House (2 ), una de les curioses cases que fa l’artista suís Not Vital en diversos lloc del món. A Aladab, Níger, va decidir fer una torre per gaudir de la posta de sol amb tres pisos, als quals s’accedeix per tres escales diferenciades. Hi ha altres exemples d’habitacles d’artistes fets més com a mirador que com a habitatge, però en el llibre s’hi poden trobar també algunes obres noves que aporten sentit comú a la recuperació de la tradició amb un afegit de sostenibilitat moderna. És el cas de l’Ecolodge I ( 3 ), dissenyat a Siwa, Egipte, per Christian Felix i Laetitia Delubac. Diverses maneres de viure en uns deserts que ja fa temps que han deixat d’estar fora de la civilització del món global.