¿Vostè és més de ‘L’exorcista’, ‘La resplendor’ o ‘El Mundo’?

EM SAP GREU per les pel·lícules que es presentin l’any que ve al Festival de Sitges, però el premi a l’obra més terrorífica, probablement, ja està decidit: correspon a la portada d’aquest diumenge d’El Mundo. Alguns fragments dels titulars que poblaven la primera pàgina: “La negociació amb Podem i ERC dispara els recels a la Zarzuela”, “L’entorn del rei desconfia de la Moncloa”, “Inquieta el tracte”, “Greu preocupació al PSOE”, “Dirigents socialistes temen ERC”, “La hipòtesi d’eleccions provoca calfreds”. Ah, aquells temps en què els diaris donaven notícies i els verbs indicaven algun tipus d’acció... Bah, això és massa segle XX. Ara el que es porta és oferir una fotografia tenebrosa en què la força dels titulars són paraules emocionals: recels!, inquietud!, preocupació!, calfreds!!! El Mundo solia ser el diari més sòlid, dels de la triple dreta, però en els últims temps ha cedit a la temptació del periodisme emocional que gestionen molt millor La Razón i Abc. És curiós que el diari que més decididament va prestar suport a Ciutadans, ara segueixi les passes del partit taronja convertint-se en indestriable dels seus dos principals rivals.

Com a mínim, El País complia la seva funció de braç armat del PSOE i obria la portada amb una notícia concreta: “El PSOE ofereix a ERC ampliar l’Estatut i més inversió”. Vostè i jo sabem que les ofertes del PSOE cal agafar-les amb pinces que agafen altres pinces -sobretot si hi ha l’Estatut pel mig- però com a mínim és un ítem periodístic de certa entitat, més enllà de si algú té calfreds i algú altre remor de budells.

La crisi que viu la premsa fa que els sondejos preguntin molt per la credibilitat, la confiança, etcètera. Però jo pagaria perquè les enquestes examinessin l’impacte emocional que generen alguns diaris. Com fan sentir els seus lectors? ¿Més savis o només més irats?