La vostra valentia us dignifica
Feia molt temps que em preguntava si havia d’escriure aquestes línies. Finalment, ho faig. Fa tot just un mes l’ARA va publicar un reportatge d’investigació sobre els abusos sexuals al món de l’esport. Moltes noies -també nois- van fer el pas endavant per denunciar els seus abusadors, la majoria entrenadors. Aquest article és per a totes elles. Gràcies per dir prou, per ser tan valentes.
Durant l’últim any hem plorat junts. Hi ha hagut malentesos i recels, molta por i molta vergonya. Fins i tot alguna discussió que m’ha fet sentir mesquí. Perdó per haver remogut tot aquest horror. Tot i la dificultat del camí, vau decidir fer públic el dolor amagat durant tants anys i enfrontar-vos-hi. Gràcies per haver acceptat aquell cafè que volíeu evitar perquè sabíeu que s’obriria una capsa de Pandora soterrada durant molt temps. Gràcies per haver-vos sincerat amb un desconegut: en algun cas, explicant-ho per primera vegada a la vostra vida; en d’altres, fins i tot per haver pres la iniciativa de contactar amb l’ARA després de llegir l’article. Que difícil deu ser fer això! Heu sigut valentes. I no ho heu fet només per vosaltres, per intentar tancar una ferida que encara segueix oberta. Heu fet el pas de denunciar-ho per evitar que aquestes situacions es repeteixin en el futur. Ho heu fet perquè sabeu que els abusadors no tenen cabuda dins l’esport. I perquè sabeu més bé que ningú que amb el vostre testimoni moltes altres esportistes també s’envalentiran. El temps de silenci s’ha acabat.
El món de l’esport ha de canviar. Els abusos sexuals han sigut un tabú que no s’ha volgut abordar fins ara. Les federacions i els clubs hi han girat l’esquena massa vegades. També l’administració ha errat per omissió. I també els pares tenim la nostra part de responsabilitat: no podem delegar els nostres fills a tercers sense cap implicació, per pura comoditat. Hem d’exigir als clubs que tinguin les eines per lluitar contra els abusadors, i sobretot la voluntat de fer-ho. Erradicar aquest problema és potser una quimera, però minimitzar els riscos és una obligació de tots: els valors de l’esport no són compatibles amb l’existència d’abusadors fent i desfent lliurement pels camps i vestidors del nostre país. Massa vides destrossades. Ja s’han tapat prou casos. Ja n’hi ha prou de ser còmplices.
Testimonis com els vostres han de servir per acabar amb aquesta xacra. No tingueu por ni vergonya: alceu el cap orgulloses si us creueu el vostre abusador pel carrer. No sou víctimes, sou supervivents. I ells, miserables que no tenen cabuda dins l’esport. Els farem fora gràcies a vosaltres.