Votar en llibertat
Els darrers dies de la campanya electoral havien de ser una marxa militar a favor de la unitat d’Espanya, en què, l’un darrere l’altre, personatges importants del món de la política i l’economia es pronunciarien en contra de la independència de Catalunya. Però una mena de justícia poètica ha fet que, també l’un darrere l’altre, tots aquests pronunciaments es posessin en evidència.
El cas més espectacular i tragicòmic és el de “ Los catalanes dejarán de ser españoles y europeos ”, una frase pronunciada cada tres minuts pels candidats del Partit Popular i Ciutadans. El problema és que aquesta setmana un periodista d’Onda Cero li pregunta al president del govern espanyol: “¿Per què han de perdre la nacionalitat si la Constitució espanyola diu que la nacionalitat espanyola no es pot perdre?” Rajoy, en un estat de confusió evident, fa aquella cara que fan els conills quan es veuen atrapats davant dels fars del cotxe que està a punt d’atropellar-los i diu: “ ¿Y la europea? ” El periodista respon: “ Tampoco porque, en cuanto españoles, los catalanes seguirán siendo europeos ”. En 30 segons l’argument de “quedareu fora d’Europa” queda tocat i enfonsat. I qui l’enfonsa és, ni més ni menys, el mateix president del govern espanyol! Game over. Insert coin.
Seguim. El portaveu de la Comissió Europea, el grec Margaritis Schinas, fa unes declaracions en què afirma que els Tractats diuen que Catalunya quedarà automàticament fora de la Unió Europea. Minuts més tard el vicepresident de la Comissió, el letó Valdis Dombrovskis, li pica la cresta i el desmenteix: “La Comissió Europea té per norma no interferir en les eleccions internes de cada país”.
El diputat del PP al Parlament Europeu Santiago Fisas fa una pregunta a la Comissió i es fa pública una suposada resposta del president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, que diu: “Un Parlament autonòmic no pot declarar la independència”. El problema és que aquesta frase només apareix a la versió espanyola del document. La versió anglesa només diu allò de “La UE no interfereix en assumptes interns”. Quan els periodistes s’adonen de la discrepància entre les versions espanyola i anglesa, interpel·len la Comissió, que acaba admetent que la versió correcta és l’anglesa i que algun funcionari ha manipulat la versió espanyola. Que el PP i el govern espanyol manipulin documents policials per canviar resultats electorals és una cosa a què ja ens tenen acostumats. Però que manipulin documents oficials europeus és una vergonya internacional de proporcions còsmiques que demostra que la qualitat institucional de la democràcia espanyola és nul·la!
Passem al tema econòmic. El governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde, fa una roda de premsa en què declara que si Catalunya s’independitza hi ha risc de corralito. Se suposa que ell ha de vetllar per l’estabilitat financera del país, i unes declaracions com aquestes poden crear un pànic bancari! És com si el bomber fes de piròman! No cal dir que al bon home li piquen la cresta des d’Europa i 24 hores més tard es retracta públicament dient que “ El riesgo de corralito es inexistente ”.
Alguns líders empresarials i financers, pressionats pel govern d’Espanya, fan declaracions en què diuen que si guanya la independència ells marxaran cap a Espanya. Al mateix temps, a cada debat televisiu el candidat del PP, Xavier García Albiol, ensenya un cartellet que suposadament “demostra” que la inversió estrangera a Catalunya està marxant per culpa de l’independentisme. Al cartellet hi ha la dada de la inversió estrangera del 2014. Val a dir que la inversió estrangera és una dada molt volàtil que augmenta o disminueix depenent de si en un any concret s’ha tancat una gran operació o no. La caiguda (que era real) del 2014 podia ser deguda a aquesta volatilitat natural o podia ser deguda a la por de la independència. Si hagués estat causada per la por a la independència, la dada del 2015 hauria de ser encara pitjor.
I ara resulta que les dades del 2015 han aparegut al bell mig de la campanya electoral per a mala sort del PP i els conductors del tren de la bruixa! La inversió estrangera a Catalunya durant la primera meitat del 2015 s’ha multiplicat per cinc i és la més alta de la història! Ho heu llegit bé: la més alta de la història! Si les empreses tenen por de la independència i estan pensant a marxar, com és que inverteixen aquí? Resposta: perquè es mentida que tinguin por.
És veritat que els empresaris estan rebent fortes pressions per part de l’Estat perquè diguin que marxaran. Els que viuen del BOE, de l’obra pública o deuen favors a l’Estat (i recordeu que els bancs van ser rescatats fa només un parell d’anys) cedeixen a les pressions i declaren que si guanyen els partits de la independència marxaran. Però una cosa són les paraules i una altra són els fets. I és que traslladar fàbriques és costosíssim! ¿De veritat algú pensa que Freixenet marxarà de Catalunya? Com ho farà? ¿S’emportarà les vinyes de Sant Sadurní d’Anoia? ¿I algú pensa que les fleques Bou (el Sr. Bou és un dels dirigents de Societat Civil Catalana) marxaran i deixaran els milers de clients que ara tenen a Catalunya per fer una aventura empresarial a Conca? ¿I exactament com s’emportarà les fleques? Sisplau, no em facin riure! Tot això és un farol que no té cap credibilitat. Que no té credibilitat ho demostren els fets, no les paraules. I els fets són que les inversions estrangeres a Catalunya han assolit aquest any el seu màxim històric. Diguin el que diguin els ridículs cartellets electorals del senyor Albiol. Diguin el que diguin Bonet i Bou.
Deixeu-me acabar amb el dividend fiscal de la independència. Encara que ell digui que el censuren, tots hem pogut sentir el senyor Josep Borrell a totes les ràdios i a totes les teles del país dient que això del dèficit fiscal era una gran mentida. Ara bé, quan la Mònica Terribas el va pressionar sobre si Catalunya tindria més diners, ell va confessar que sí. Va afegir que no serien els 16.000 milions que deien els independentistes, però que sí que hi guanyaríem.
Enmig de tot això el gran guru de les balances fiscals, l’economista que Montoro va contractar perquè fes les “ cuentas territorializadas ”, Ángel de la Fuente, escriu un article a El País per contestar una crítica meva a Borrell i acaba confessant que “el guany brut per a Catalunya seria de 16.000 milions”. A aquest dividend fiscal s’hi han d’afegir algunes despeses que ara es fan a Espanya, unes despeses que estan calculades al meu llibre És l’hora dels adéus? Un cop calculades les despeses, el saldo segueix sent molt favorable per a la Generalitat de Catalunya, fins i tot després de garantir el pagament de totes i cadascuna de les pensions.
L’estratègia de la por que ha adoptat el govern d’Espanya és una estratègia immoral que intenta atemorir els més dèbils. El problema és que ho han fet tan malament que tots els seus arguments, l’un darrere l’altre, han anat caient pel seu propi pes. És hora que els catalans votin en llibertat, sense coaccions i sense intimidacions. Els dies en què els amos i les cacics decidien per la resta dels ciutadans ja han passat. Ara és l’hora de votar en llibertat!