11/01: Vox i la cacera

Dels 37 punts pactats per PP i Vox per articular amb Ciutadans una majoria de govern a Andalusia, el penúltim és un dels més sorprenents, i potser dels més decisius: reconèixer la importància de la cacera. Dos punts després de pactar el suport per llei als toros. Em comenten amics andalusos que aquest punt ha estat electoralment clau. I no tan sols perquè ha mobilitzat els caçadors. Sobretot perquè ha permès construir un discurs: l’esquerra és animalista perquè és urbana i ignora la tradició; la dreta està a favor dels toros i la cacera perquè és la veu del món rural tradicional. A través de la defensa de la cacera, com a metàfora, la dreta ha volgut encarnar –com els carlins del XIX– la resistència contra la modernitat, contra els valors del món modern, centrat a les ciutats. Contra les amenaces de la ciutat moderna, la preservació del de sempre, de les coses de tota la vida, refugiades en un món rural idealitzat. El pitjor del que ha passat en aquestes eleccions és que s’ha recuperat la idea de la modernitat urbana com una amenaça que cal combatre. I s’ha reforçat el principal problema històric que han tingut Andalusia i Espanya: el rebuig a la plena incorporació als valors de la modernitat. La cacera, una excusa significativa.