Vox, TVE, l’ou i la gallina
La Junta Electoral Central ha donat la raó a TVE a l’excloure Vox del seu debat electoral perquè és un partit que no té representació parlamentària. Malgrat aquest argument, el PSOE ha preferit el debat d’Atresmedia amb l’excusa que allà sí que hi haurà la participació de Vox. La decisió és esperpèntica: el partit de l’actual president del govern rebutja fins i tot la tesi de qui regula les normes del joc i, de retruc, menysprea la tele pública del seu país.
També és sorprenent com s’ha normalitzat, a Espanya, el fet que les regles electorals només s’imposin en mitjans públics (amb criteris d’àmbit judicial i no periodístics) i se n’alliberi els privats.
Dijous al vespre, a TV3, al Telenotícies, vam veure un reportatge que entroncava amb aquest fet. Es reflexionava sobre quin havia de ser el tractament mediàtic que havia de rebre l’extrema dreta i es plantejava el gran dubte: ¿són els mitjans els que provoquen l’auge d’aquests partits, o són aquests partits els que aconsegueixen un ressorgiment previ i els mitjans només se’n fan ressò? Què és primer, l’ou o la gallina?
El reportatge, que val la pena que recupereu, abordava diferents aspectes d’aquesta sobreexposició de l’extrema dreta que hem patit en alguns canals: la normalització dels seus representants buscant-ne el vessant humà en espais d’entreteniment, la seva presència en infoxous que converteixen la política en espectacle i l’experiència en altres països europeus. Cal parar l’atenció en els exemples que il·lustren el reportatge. Per exemple, mostrava Santiago Abascal al FAQS, un programa que, en el seu moment, va donar-li joc al personatge per la dosi de xou polèmic que comporta i, segurament, per justificar de manera aberrant la pluralitat de la cadena. El reportatge també mostrava la manera com els disbarats electorals de Vox han marcat l’agenda d’espais informatius, amb exemples que, quina casualitat, resultaven ser d’Atresmedia ( Espejo público i Antena 3 Noticias com a megàfon dels seus disbarats). Un periodista francès, David Pujadas, explicava que a França han optat per incloure l’extrema dreta en l’espai mediàtic però a partir de l’exigència periodística i evidenciant les seves contradiccions. Amb tot, estudis com els de la Universitat de Cambridge demostren que són els mitjans els que fan créixer aquests partits. La gallina (els mitjans) és determinant a l’hora de covar els ous (Vox) i tenir una descendència prolífica i afí.
Tot plegat és tan decebedor com alarmant. Pedro Sánchez ha escollit un grup mediàtic que, com hem anat comprovant i com s’evidenciava en els exemples del reportatge, ha bressolat l’extrema dreta perquè creixi. Que el PSOE, en una campanya electoral decisiva, prioritzi Atresmedia a TVE i posi la presència de Vox com a factor determinant és tota una declaració de principis. Costa confiar en qualsevol candidat a president del govern que, siguin quines siguin les circumstàncies, prioritzi un grup mediàtic privat a la pròpia televisió pública. I més escandalós és encara si, a sobre, aquest és l’actual president del país.
