Walther Rathenau, un home extraordinari
Quan el 1919 Francesc Cambó va conèixer Walther Rathenau a Berlín, quedà fascinat. Aquell home reunia tot allò que el polític català més ambicionava: era ric, culte, charmant i tenia un atractiu extraordinari. No sols era un dels empresaris més importants del món -era l'amo de l'AEG-, sinó també un mecenes rellevant, un escriptor molt original i semblava que esdevindria un dels polítics cabdals de la nova república de Weimar.
Ambiciós, intel·ligent i cultivat, Rathenau va néixer ric però marcat pel seu origen jueu, tot i que sempre considerà que es podia ser un bon alemany sense deixar de ser jueu. Esmerçà tota mena d'energies en multitud d'empreses que el projectaren cap als primers llocs de l'escena política, empresarial, social i cultural de la seva època. Fill d'Emille Rathenau, el fundador de l'imperi econòmic de l'AEG, durant uns anys es distancià del seu auster i sever pare per estudiar allò que més l'atreia: enginyeria electrònica, química i física, però també economia, arquitectura, literatura, art i filosofia. Als 30 anys ja mostrava el seu caràcter polifacètic: era tant capaç de muntar una gran central elèctrica a Buenos Aires o Istanbul com d'escriure assaigs sobre l'organització de les noves empreses capitalistes, sobre qüestions polítiques, morals, arquitectòniques o sobre viatges. I a més ja exercia de generós mecenes finançant revistes d'art i d'arquitectura, ajudant músics i subvencionant orquestres i concerts.
De la mateixa generació que Max Weber i Thomas Mann, Walther Rathenau (1867-1922) fou un dels primers empresaris que es plantejà els problemes de la nova societat de la Segona Revolució Industrial i que parlà de racionalitzar l'economia a base de la cogestió a l'interior de les empreses i de la planificació de la producció per branques senceres de la indústria. El seu programa de racionalització de l'economia capitalista, tot i alguns aspectes utòpics, el col·locarà entre els primers teòrics del capitalisme organitzat, atès que fou un dels primers propugnadors de la planificació dins d'una economia mixta. Cap al 1914 no només havia llegit quasi tot Marx, sinó que coneixia també les obres dels principals socialdemòcrates europeus i fins i tot de Lenin.
Durant la Gran Guerra, Rathenau, com a director de l'oficina de matèries primeres, es posà al capdavant de la mobilització de les forces econòmiques d'Alemanya en l'esforç bèl·lic. Amb la desfeta, ell, que havia estat un jove monàrquic admirador de Bismarck, evolucionà cap a la democràcia i el 1919 representava la burgesia liberal disposada a col·laborar amb els socialdemòcrates. Llavors Rathenau teoritzà sobre "la nova via alemanya" -la nova economia-, que no havia de conduir ni a la dictadura del proletariat dels bolxevics ni al liberalisme individualista del capitalisme occidental. Per pragmatisme patriòtic acceptà ser el ministre de la Reconstrucció (1921) i ministre d'Afers Estrangers (1922). Tot i ser molt crític amb el Tractat de Versalles (1919), seria l'home de la negociació amb els aliats i aconseguí moderar les pretensions dels vencedors en la qüestió de les reparacions de la guerra, atès que llavors era l'únic polític alemany capaç de plantar cara a Poincaré i a Lloyd George. El 16 d'abril del 1922 va promoure el sorprenent acord de Rapallo entre Alemanya i l'URSS, pel qual aquests dos països penalitzats pels aliats acordaven sortir del seu aïllament, renunciaven mútuament a reparacions de guerra i intentaven una política internacional lliure i independent. Rathenau féu que Alemanya fos el primer país capitalista que reconeixia a l'URSS.
Convertit en l'enemic número u dels ultranacionalistes, que el consideraven "el traïdor jueu que havia venut Alemanya", pagà amb la vida la seva audàcia política. El 24 de juny del 1922 fou assassinat a Berlín per un escamot prenazi. Al seu impressionant enterrament hi assistiren un milió de berlinesos.
Tres anys abans, Walther Rathenau, Francesc Cambó i Dannie Heineman havien organitzat a Berlín la gran operació d'enginyeria financera de la CHADE -la Companyia Hispano-Americana d'Electricitat-, que salvà la més important inversió alemanya a l'estranger de les apetències dels aliats, la Companyia Alemanya Transatlàntica d'Electricitat, establerta a l'Argentina i que en bona part era propietat de l'AEG de Rathenau. Aquesta operació va convertir Cambó en multimilionari i Dannie Heineman, un habilíssim nord-americà també d'origen jueu, en el dirigent del hòlding elèctric més important del món, la Sofina. L'escriptor Stefan Zweig ens ha deixat a El món d'ahir. Memòries d'un europeu un retrat ben precís de Walther Rathenau, un dels homes més atractius i de pensament més original de l'Europa de principi del segle XX, i que fora d'Alemanya és quasi un desconegut.
