Wifi a 300 quilòmetres per hora

Ja fa uns anys que els trens d’alta velocitat que enllacen Madrid amb Catalunya disposen d’un endoll de corrent a cada seient. Inicialment només n’hi havia als de classe preferent i quan els van posar també als de turista la novetat va ser molt celebrada pels viatgers, sobretot pels que aprofitem el temps de trajecte per treballar amb l’ordinador.

Afortunadament, l’operadora ferroviària ha evitat practicar aquell classisme en la renovació tecnològica més recent dels seus trens: la que proporciona connectivitat a bord als dispositius dels passatgers. Sigui quina sigui la classe del bitllet, des del dia primer d’abril es pot accedir al servei PlayRenfe de connexió wifi en la majoria dels AVE que circulen pel corredor Figueres-Madrid, alguns dels quals procedeixen de Lió i d’altres segueixen viatge fins a Andalusia. Per fer-lo servir, només cal connectar els dispositius -amb un màxim de tres per usuari- a la xarxa PlayRenfe del tren i identificar-se amb el número de bitllet, amb el de la targeta de fidelització +Renfe o amb un codi promocional (en aquest moment està vigent playrenfegratis, i deixen oberta la possibilitat d’una modalitat de pagament, però Victoria Díaz Alegre, la gerent de tecnologia digital de Renfe, no preveu aplicar-la a curt termini). En tots els casos cal afegir-hi el número de DNI o un altre document d’identitat. Existeixen aplicacions mòbils per a Android i iOS, però totes les operacions es poden fer igualment amb un navegador web, que és el que vaig fer jo.

Bona velocitat i cap interrupció

La qualitat de la connexió a internet és excel·lent. En un viatge d’anada i tornada entre Barcelona i Saragossa divendres passat per provar el servei, vaig enregistrar pics de velocitat superiors als 30 megabits per segon (Mbps), sense baixar en cap moment dels 8 Mbps tot i estar-hi connectats més d’una quarta part dels gairebé 400 passatgers del trajecte. Això s’explica en part perquè no tots devien estar sortint a internet, però en parlarem més endavant. No vaig notar cap interrupció de la navegació, a diferència del que acostuma a passar quan faig servir la connexió compartida del meu telèfon. Aquesta estabilitat és especialment important per als usuaris que volen connectar-se sobre la marxa als sistemes de la seva empresa mitjançant una xarxa privada virtual.

Qui proporciona PlayRenfe és Telefónica. L’any 2015 l’operadora va guanyar per un import proper als 150 milions d’euros el concurs per oferir connectivitat a bord de tota la xarxa AVE de Renfe durant sis anys prorrogables fins a 10. Per una banda s’ha reforçat la cobertura de totes les estacions base de Movistar al llarg de la línia ferroviària, un reforç que en la majoria dels casos ha consistit en actualitzar-les de 3G a 4G. Per l’altra, cada tren s’ha equipat amb sis antenes 4G i una de satèl·lit, que es va orientant cap a l’Hispasat de manera dinàmica durant el trajecte. Totes són al sostre del vagó cafeteria del tren, a l’interior del qual hi ha l’armari tècnic amb tres enrutadors que distribueixen el senyal a cadascun dels vagons, on hi ha un commutador, un punt d’accés wifi multifreqüència i les dues antenes a les quals es connecten els dispositius dels viatgers. Aquest equipament es repeteix en cada tren, de manera que les configuracions de dos trens que Renfe encadena per ampliar a 800 viatgers la capacitat en horaris punta -el dia més freqüentat de la setmana són els dijous- transporten el doble d’antenes i dispositius.

Segons Renfe, l’arribada de PlayRenfe als trens del corredor català un any i mig més tard de fer-ho als de la ruta andalusa s’explica perquè aquí es fan servir els trens de la sèrie 103 fabricada per Siemens, que són els més moderns de la flota i per això han trigat més a entrar al taller per fer-los el manteniment a fons. L’equipament de xarxa s’instal·la durant aquesta intervenció, que porta a terme Nertus (“ Su tren ”, llegit a l’inrevés), l’empresa de manteniment conjunta de Renfe i Siemens. L’operació triga entre quatre i cinc setmanes, perquè, a diferència dels models 102 i 112 de Talgo-Bombardier (els del característic morro d’ànec), els 103 no tenen locomotora, sinó que reparteixen la tracció entre tots els cotxes, fet que complica considerablement afegir-hi el cablejat d’interconnexió de xarxa. De fet, a l’exterior del tren es poden veure (a l'angle inferior esquerre de la fotografia superior) els grans multiconnectors que traslladen el senyal d’un vagó al següent.

Equipar cada comboi costa uns 350.000 euros i obliga a renovar tots els manuals d’explotació del tren, menys el de conducció. Fins ara només s’han equipat els trens de Siemens, que són el 70% dels que circulen entre Barcelona i Madrid, però es preveu afegir-hi l’altre 30% abans que acabi l’any. Fins aleshores hi haurà una anomalia: en el moment de comprar el bitllet no és possible saber si viatjaràs o no en un tren connectat. Això sí: abans de pujar-hi ho veuràs perquè els vagons porten el logotip de PlayRenfe (també visible a la imatge de dalt).

PlayRenfe té una altra pota que explica per què no tots els usuaris connectats al servei fan servir l’accés a internet. Es tracta d’un catàleg de contingut audiovisual amb 40 pel·lícules, episodis de diverses sèries de Movistar+, llistes de reproducció de música, videojocs i llibres electrònics, emmagatzemats en els cinc servidors multimèdia embarcats al mateix tren, de manera que els passatgers hi accedeixen en modalitat local sense consumir gairebé res de l’amplada de banda d’internet (30 Mbps de 4G per cada tren, més 30 Mbps d’Hispasat per al conjunt de la xarxa AVE). Per aquest mateix motiu la xarxa de PlayRenfe bloqueja l’accés a plataformes de vídeo de tercers, com Netflix, Prime Video i HBO; en canvi, es permet accedir a YouTube. El contingut audiovisual embarcat es renova mensualment via 4G des d’un servidor de Telefónica mentre els trens no circulen, i la programació vigent es pot consultar a la web i a les aplicacions mòbils. També hi ha dos serveis de TV en directe: un d’esdeveniments esportius vinculats als canals de Movistar+ i el canal de notícies 24 hores de RTVE. Aquests dos senyals arriben amb vuit minuts de retard, la durada del coixí de memòria que cal per evitar que la imatge s’aturi durant el més llarg dels túnels del trajecte.