Xavi, Font i Laporta
Si el covid ho permet, tot apunta que les eleccions a la presidència del Barça del 24 de gener seran un cos a cos entre Joan Laporta i Víctor Font, amb el primer arribant a l’últim revolt de la carrera electoral situat per davant. Així doncs, si es confirma aquest escenari, el barcelonisme donarà un gir de 180 graus al que ha representat l’última dècada, ja que Laporta i Font beuen d’una mateixa essència, el punt de partida de tots dos és idèntic: Cruyff, Catalunya i Masia. Fins i tot, els noms que podrien liderar la nau blaugrana durant els propers anys podrien ser els mateixos: Xavi Hernández i Jordi Cruyff. Aquest, en definitiva, és el problema de Font fins ara. Les dues grans figures sobre les quals pivota el seu projecte -i no tots els noms han sortit, ha parlat i ha trobat encaix a altres peces igual d’importants- no tenen exclusivitat, perquè són patrimoni del Barça. A banda, esclar, que els exjugadors tampoc volen tancar-se portes per si s’equivoquen de vaixell guanyador.
Per això, més enllà dels noms, el valor diferencial de la proposta de Font i que fins ara no ha calat entre la gent és que no només fitxa Xavi per liderar el seu projecte, sinó tota una estructura que l’acompanya. Què vol dir això? Que hi ha un pla on les peces han sigut pactades amb Xavi minuciosament. Si Font no aconsegueix que la gent entengui això, que Xavi ha dissenyat un projecte exclusiu per a ell que no és exportable a la resta de candidats -i que demostra la implicació del de Terrassa en aquest projecte-, no podrà lluitar contra el record que tenen els socis de Laporta.
Dissabte, en un acte a Alpicat, Font va desgranar el seu programa a una cinquantena de socis i simpatitzants. Quan va acabar, un soci laportista que el 2015 va votar Bartomeu i que segueix de molt a prop l’actualitat del Barça va donar la clau. Malgrat que el precandidat ho ha intentat explicar mil cops, el soci seguia pensant que Xavi i Jordi eren cants de sirena, i que tots dos exjugadors se n’havien desmarcat. El soci no era conscient que Font -com cap altre candidat- no pot anunciar ara que no comptarà amb Koeman ni que tampoc pot “oficialitzar” Xavi o Jordi Cruyff pels contractes que tenen tots dos signats en l’actualitat. L’exemple d’Alpicat demostra la dificultat per fer calar un missatge entre tant soroll institucional, i que Font té un repte majúscul: ha de saber traslladar al soci que potser tothom podrà tenir a Xavi, però cap altre precandidat tindrà l’equip que té Xavi al cap per redreçar el rumb del Barça.
