Lletres per somriure / Números per plorar

Lletres per somriure

Avui és Santa Llúcia. I això vol dir que serà la nit de les lletres catalanes. En els últims dies han aparegut diversos debats al voltant del sector. La Vanguardia es preguntava, dimecres, si “s’editen massa llibres”. El País publicava que la meitat de les llibreries, a Espanya, facturen menys de 90.000 euros a l’any. Per tot plegat, per parlar de lletres, he buscat números i he trobat dades fresques, sorgides del mercat. Optimista de mena, agafaré, d’entrada, les xifres que ens poden alegrar el dia. A Catalunya hi ha 188 segells editorials que donen feina a 15.600 persones. Dels 491 milions d’euros que es van facturar en llibres a Catalunya l’any passat, 238 milions es van ingressar per llibres publicats en català. És a dir, el 48% del total. Significa un 8% més de llibres en català respecte a l’any anterior. Ara es factura el doble en llibre de text (108 milions) que en literatura (51), i el doble en literatura que en no-ficció (21). Pel que fa als hàbits de lectura, a casa nostra un 63% dels catalans compren llibres i un 67% en llegeixen. Cada persona lectora compra, de mitjana, set llibres a l'any. Els llibres encara es compren, majoritàriament, en llibreries (48%) o bé en cadenes de llibreries (11%). La venda per internet (12%) puja exponencialment d’un any per l’altre. A la Setmana del Llibre en Català, al setembre, es van presentar 260 novetats en català i es van vendre un total de 3.285 llibres. ¿S’editen, doncs, massa llibres? ¿Es fabriquen massa espetecs? ¿Es produeixen massa escales de piscina? Tot plegat és un negoci, ningú no vol agafar-s’hi els dits i, per tant, és el mercat que regula què i quant es publica. En la Nit de l’Edició, el president del gremi, Patrici Tixis, va parlar de la poció màgica del sector: el llibre en paper, la bibliodiversitat, la xarxa de llibreries, el preu fix, el talent (d’escriptors, traductors, il·lustradors) i els plans de foment del llibre. Només en aquest últim punt se’ns esguerra la recepta.

Números per plorar

Santi Vila tenia un pla. Com a conseller de Cultura, va presentar el Pla de Lectura 2020, que tenia una certa ambició. La idea era bona perquè passava el rasclet en molts àmbits. Havia detectat un problema de país i mirava de posar-hi remei. Dos anys i mig després, i havent regalat un llibre a pràcticament la meitat dels nens quan han fet 6 anys –cada nen ha triat el llibre que ha volgut, això sí que s’ha fet–, del pla de Santi Vila no se n’ha cantat mai més ni gall ni gallina. I això que la Generalitat té, per primera vegada, un president que és editor. Però prou problemes té en Quim Torra per posar-se a interpretar la realitat d’un sector que ara té aparcat. A més a més, està al capdavant d’un govern que, per diferents circumstàncies que ara no venen al cas, va prorrogant els pressupostos de l’any anterior ad infinitum. Catalunya va fent la viu-viu amb aquest repartiment públic i ja no recordem ni des de quan s’arrossega aquesta situació. Una situació irresponsable en què govern i oposició no pacten uns pressupostos que puguin fer que tothom visqui una mica millor. Què comporta que els pressupostos es prorroguin? Que les engrunes per a la cultura es perpetuïn. Els números són, gairebé, per plorar. El 2017 el 0,7% del pressupost de la Generalitat era per a la cultura. El 2019 és el 0,6%. A Itàlia, un dels països amb menys partida per a la cultura, estan a l'1,7%. A Holanda, al 2,70%. A Polònia, al 2,90%. Això significa que a Catalunya es destinen 30 euros per habitant a la cultura. A França són 476. A Dinamarca, que és l’enveja d’Europa, 880 euros per persona i any. A nivell particular, i pel que fa als llibres, la corba torna a fer esgarrifar. A Catalunya, la despesa per càpita en llibres és la meitat que a França o Alemanya. Si continuem amb aquesta tendència, d’aquí dues dècades no només serem al sud geogràfic, serem a la tercera divisió de coneixements, esperit crític i intel·ligència emocional. Anar-hi anant.