La mà que escriu el relat / La sang no arribarà al riu
PeriodistaLa mà que escriu el relat
Un tuit llegit fa algunes setmanes em posa sobre la pista i recupero l’entrevista sencera que, el febrer del 2017, 'El Mundo' li fa a Juan Luis Cebrián, aleshores president del Grupo Prisa. El titular era: “Si el gendre del rei anirà a la presó, per què no Artur Mas?” Ni Urdangarin ni Mas no hi han anat. Ells dos, no. Però és l’únic pronòstic que erra Cebrián. El diàleg, llegit avui, fa esgarrifar. "Els separatistes diuen que col·locaran urnes per a un referèndum d’independència. Què ha de fer el govern?" "Ha d’exercir el seu poder legítim. Fins ara no ho ha fet. Ha desviat la seva responsabilitat cap al Tribunal Constitucional". "Què vol dir 'exercir el seu poder legítim'?" "El govern té en la llei i la Constitució tota classe d’instruments. Si tu no frenes una activitat il·legal, l’activitat il·legal continua i empitjora". "Es refereix al 9-N?" "Sí, i a les successives resolucions del Parlament català. El judici a Mas és el resultat de la inacció del govern, que no va voler fer front al repte. No va fer servir el seu poder per fer complir la llei". "Per què creu que no ho va fer?" "En paraules de Rajoy: perquè és un embolic, governar és molt difícil..." "¿No és més embolic on estem anant?" "Sí, perquè l’embolic no es desfà sinó que es converteix en més gran". "I què ha de fer ara el govern?" "Fer recaure tot el pes de la llei sobre qui incompleix la llei". "I si convoquen el referèndum?" "S’ha de prohibir". "I si ignoren la prohibició?" "Article 155. Suspens el govern de la Generalitat. Al president de la Generalitat. A la presidenta del Parlament. A un, dos, tres càrrecs públics. Als que hagin convocat el referèndum. Acabats. Ocupes tu el poder".
La sang no arribarà al riu
Predit el 155 vuit mesos abans que s’apliqués, Juan Luis Cebrián continua pronosticant, fil per randa, el full de ruta de l’Estat amb Catalunya. "I què passaria aleshores [amb el 155 aplicat]?" "Llavors el debat ja no seria quan aconseguiran la independència sinó quan recuperaran l’autonomia. La clau és si els independentistes tenen poder o no. I no en tenen. L’Estat, sí. Es parla d’enviar-hi la Guàrdia Civil i, immediatament, es diu: "No, home, la Guàrdia Civil no". I jo dic, per què no? La Guàrdia Civil hi és per al que hi ha de ser". "I per què la gent té tanta por a dir el què vostè diu amb tanta naturalitat?" "Crec que 'El País' ha sigut prou contundent. Jo explico la història començant pel final. La sang no arribarà al riu. Catalunya no serà independent. Per tant, els que pugnen per la independència generaran una gran frustració, sobretot entre els mateixos separatistes. Com que la societat catalana encara manté el seny, aquesta frustració no es convertirà en revolta, només en casos de grupuscles reduïts. No hi haurà una confrontació violenta. El conflicte derivarà en depressió. Incomoditat. Falta de cohesió social. I això serà dolent per a Catalunya i dolent per a Espanya. [...] A la presó hi anirà tot aquell que cometi un delicte que comporti presó. Després hi ha un tema pitjor, que ha denunciat la fiscal en cap de Catalunya, que és l’odi. No és un fenomen exclusiu de Catalunya. Tots els populismes, siguin de dretes o d’esquerres, generen odi. Trump, Le Pen, Podem...” O Cebrián jugava amb cartes marcades o li han copiat les idees. Però ni a un personatge sibil·lí com ell no se li ha acudit una cosa: acusar-nos de terrorisme.
