Repensar la Corpo / Divendres negres a TVE

Repensar la Corpo

La setmana ha estat entretinguda a Madrid. Pedro Sánchez pretenia fer taula rasa a RTVE, decapitar la cúpula del consell d’administració de l’era Rajoy i nomenar un responsable de la tele i ràdio pública. Al final, se’n sortirà. Els mateixos partits que van donar-li suport per derrotar Rajoy en la moció de censura són els qui permetran que Tomás Fernando Flores agafi les regnes d’un ens arnat. ¿El periodisme guanyarà el partidisme? Aquesta vegada, tampoc. Però canviaran el cromo i qui dia passa any empeny. Passarem del blau al vermell i les formes semblaran més dolces. En el camí, això sí, ens hem divertit amb l’espectacle humà de la lluita pel poder: veient com els qui aspiraven a presidir RTVE corrien a esborrar desenes de milers de tuits per si n’hi havia algun que els podia invalidar per al càrrec. Ja s’ho faran.

Aquesta biga en l'ull aliè, però, no ens hauria de privar de veure la palla en el nostre. Amb Brauli Duart al departament d’Interior i amb el consell de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals caducat, a finals de juliol sembla que es produirà el relleu. Malauradament, Lampedusa tornarà a guanyar. Es nomenaran uns nous càrrecs perquè canviïn les cares i poca cosa més. Potser passat l’estiu, Catalunya Ràdio i TV3 canviaran els directors. O potser no, perquè ara els torna a tocar a ERC i al PDECat repartir-se els despatxos i les responsabilitats. És la llei que hem fet i que hem votat, la que diu que siguin els partits amb representació parlamentària els que escullin qui dirigeix els mitjans públics. Serà, de nou, una oportunitat perduda per repensar la Corpo. Quan tindrem una llei que, aquesta vegada sí, aposti per uns candidats a dirigir els mitjans públics que es presentin a concurs, amb un projecte sota el braç i una trajectòria que els avali? I després, que guanyi el millor.

Divendres negres a TVE

Els partits no en tenen mai prou. Amb mà esquerra, sibil·linament, sense que es noti (gaire), els partits de govern han sabut, saben i sabran filtrar consignes cap a les redaccions sense haver de fer servir allò que em va dir un antic director de la tele: jo mano, no demano.

Insinuen, incideixen, insisteixen i, en alguns casos, pressionen. Però, amb quin efecte? A partir d’aquí, els mitjans manipulen? A TV3, molt menys del que voldrien. La professionalitat, la qualitat i l’ètica de la redacció no està per donar plaer als partits que manen. Em consta –perquè he tingut la sort de dirigir-hi un programa durant quatre anys– que a la redacció d’informatius es lluita per explicar els esdeveniments amb criteris periodístics, acostant-se al màxim a una realitat que mai no és plana. Al contrari, sovint té arestes que punxen l'un o l'altre. Ovelles esgarriades? N’hi ha a tot arreu. Errors? Com a totes les feines. ¿Relliscades que serveixen per donar munició a Inés Arrimadas o a un Xavier Sardà que diu que TV3 no el representa? Segurament també. Però la redacció d’informatius és un bon escut perquè els partits del poder potinegin poc la veritat. Per sort, ens vam estalviar saber què hauria passat si el 155 hagués intervingut TV3 i, en nom del rigor, els amics de Millo haguessin contractat guionistes de la realitat en lloc de periodistes, com va passar en l’etapa més nefasta del PP a València i el Canal 9. A Televisió Espanyola, per exemple, la gran majoria de treballadors i treballadores han informat, aquests últims divendres, vestint-se de color negre per denunciar la censura, la manipulació i fins i tot l’existència d’una redacció paral·lela al servei del govern popular. Un dol professional que deixa a la fresca l’Andrea Levy quan demana, a bona hora, uns mitjans públics independents i despolititzats. Cinisme de manual.