La demagògia sí que és insostenible

Una de les coses que més agraden a molts polítics consisteix en esbombar consignes que calin en la ment del contribuent. Tant millor si, a sobre, la cançoneta va d’aquell progressisme que tant plau a l’audiència catalana. En un moment determinat, més d’hora que tard, s’hi acaben sumant, faltaria més, els àvids ajuntaments. I aquest és el cas de les energies sostenibles.

No entraré a valorar l’activitat de Greta Thunberg, aquesta predicadora adolescent que provoca les delícies dels naïfs que només consumeixen calçots si són d’agricultura biodinàmica. El tema és greu. Estem, un cop més, davant d’això que ara en diuen fake news i que, a casa meva, sempre n'hem dit troles. Anem a pams.

El cotxet elèctric. El nivell de mentides desenvolupades al voltant de l’energia elèctrica és colossal. Han reeixit a l'hora d'instal·lar en el cervell del contribuent la falsa idea que la generació d’energia elèctrica és neutra. Bonica animalada!

Però els watts elèctrics no cauen del cel. L'energia elèctrica transportada és una de les fonts més ineficients que hi ha. En línies generals, per produir cada unitat d’energia (posem 1 kilowatt) que ens subministra un endoll elèctric, ha calgut gastar-ne tres (3 kilowatts). D’aquests 3 kilowatts de què els parlo, un es perd en el punt d’origen per ineficiència de la maquinària que genera l’electricitat (central de carbó, de gas, cicle combinat, nuclear, etc.). I un altre kilowatt es perd en el transport (la xarxa elèctrica). En resum, l’energia que fa moure un cotxe elèctric no contamina perquè, mira per on, ja ha contaminat en origen. Per cada kilowatt d'energia neta que consumeix aquest cotxet de Déu –que tant agrada als alcaldes– ha calgut gastar 3 kilowatts d'energia bruta (urani, carbó gas, petroli...). I l’excusa de les renovables no val: les renovables representen, només, el 16,4% de les fonts de generació d’energia elèctrica (Institut Català d’Energia, 2017).

Ajuntaments: promoguin el cotxe híbrid en lloc de l’elèctric. Ja sé que no requerirà la propaganda dels "endolls verds" municipals que a vostès tant els agrada. Però és molt més eficient.

Biomassa? Som-hi! Una altra bona aixecada de camisa: “Cremem fusta provinent de netejar els boscos catalans”.

A Catalunya els boscos generen cada any unes 300.000 tones de massa forestal (font: Creaf - Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals). Si aquestes tones fossin totalment aprofitables (n’hi ha que són impossibles d’extreure perquè estan en zones de difícil accés) generarien una energia igual a 75.000 tones equivalents de petroli (perquè, aproximadament, 1 tona de fusta equival a 0,25 tones equivalents de petroli). Però resulta que tota l’energia consumida l’any 2017 a Catalunya va ser igual a 25.517.200 tones equivalents de petroli (font: Idescat). Si fan la divisió observaran que la biomassa generada a Catalunya anualment (si mai s’arribés a aprofitar tota) equivaldria a... vaja!: el 0,3% de tota l’energia primària que requereix el país. Guaita quina solució més eficaç!

A qui correspongui: parin de dir burrades. El consum de fusta com a font d’energia només es justifica si pot ser-ho de proximitat, en poques llars, sense emprar massa esforç ni consumir massa energia en el seu transport.

La requalificació és el que més contamina. Sabien que la fabricació de ciment és responsable d’aproximadament el 7% de tot el CO2 que s’emet al món? És la indústria que més contamina del planeta. Em sap greu comunicar-los, doncs, que la indústria més contaminant que existeix és la construcció. I si als perjudicis del ciment hi sumen el transport associat i tots els altres elements veuran que aquest sector s’hauria de controlar i regular molt més del que es fa.

Ajuntaments: rehabilitin més i requalifiquin menys. Abandonin les ànsies de fer gran el seu municipi. Ajudaran a contaminar menys i, de pas, deixaran de destruir el territori.

Una més a tall d’anècdota. Els consistoris poden fer feina en matèria d’energia, en lloc de reclamar solucions que, curiosament, sempre depenen de l’esforç d’altres administracions i mai del seu. Perquè l’aberració energètica més gran que s'ha tolerat mai són les estufes per escalfar terrasses de bar a l’aire lliure. Parlo d’aquestes construccions irregulars encobertes que, gràcies a la permissivitat municipal, permeten recaptar impostos mentre s’esquiva la llei del tabac. Alcaldes, clausurin les terrasses dels bars. Hi hauria possibilitats que aquesta acció fes que Santa Greta Thunberg els beneís des de la barqueta incontaminata amb la qual camina sobre les aigües. Però el que és segur és una cosa: tots els veïns que viuen pels voltants dels bars els ho agrairien infinitament.