De veritat que ningú pagarà per això? (1)

Enginyer i escriptorDavant dels fets que s'acumulen en el cas de l'1-O molts de nosaltres ens preguntem com es poden aturar les accions que, de manera evident, estan tenint unes conseqüències duríssimes: presoners i exiliats polítics. I hauríem de deixar-nos d'orgues, perquè la sentència del Tribunal Superior de Schleswig-Holstein ha demostrat que, almenys en el cas del president Puigdemont, la persecució és política. A Llarena no li interessa jutjar el president Puigdemont per "només" malversació. I reconeix que, vist el pa que s'hi dona, tampoc li lliuraran els altres perseguits. Per tant, retira l'euroordre de tots. Manté l'acusació a Espanya perquè aquí ja té els acusats en presó preventiva. En aquella situació que, quan ve provocada per un criminal, se’n diu segrest.

A mi em sembla que aquest individu, el Llarena –fa temps vaig optar per deixar de qualificar-lo de jutge– ja ha comès molts delictes. Massa. Ens ho han advertit diversos especialistes en dret. També col·legues seus. La darrera actuació és escandalosa. Si un jutge creu que algú ha comès un delicte (en aquest cas, parlem de malversació de cabals públics) i el país on es troba l'acusat està disposat a extradir-lo, el jutge té l'obligació de portar-lo cap aquí i jutjar-lo. I la meva pregunta no és per què desisteix de fer-ho –ja he argumentat que el tema és polític i, per tant, ja sabem per què no ho fa–. El que ens preguntem tots és per què la justícia espanyola no acusa Llarena de delicte. Ja dic que aquesta il·legalitat és la darrera, però l'individu en qüestió n'acumula massa. I crec que no m'equivoco si dic que la majoria de nosaltres ens preguntem com és que ningú pot posar a la presó algú que actua d'aquesta manera.

S'ha discutit molt sobre si els actes d'un jutge han de ser subjectes de sanció. I cal anar amb compte. La figura del jutge s'ha de protegir. Pren decisions que a una de les parts afectades, com a mínim, no li agraden. Aquell a qui la decisió li va en contra veu en el jutge un enemic, quan, si les coses s'han fet correctament, ell només ha fet la seva feina. Per tant, estic en contra que les decisions dels jutges es banalitzin fins a l'extrem que puguin ser permanentment qüestionats per les seves decisions. Els sistemes judicials preveuen mecanismes, en cas d’error. El sentenciat pot apel·lar a instàncies superiors si creu que la sentència és equivocada.

Però, esclar, inserir aquest recurs en un sistema judicial que és penosament lent, resulta insultant. Com bé diuen els anglosaxons, "justice delayed, justice denied" (venen a dir "justícia lenta, justícia inexistent"). Si, a sobre, es pren en consideració que el nostre poder judicial ha estat nomenat per corruptes segons la seva conveniència, la indefensió jurídica és total. I és la que estan trobant els processats per l'1-O.

Per tant, preocupa, i molt, que els jutges mateixos no siguin els que li paren els peus a aquest tal Llarena –vol dir que tots són com ell?–. Perquè no estem davant d'una equivocació. Estem davant d'actuacions reiterades, dutes a terme sota dues possibilitats. La primera seria la mala intenció. El jutge actua de mala fe i persegueix per motius ideològics una sèrie de gent. En el decurs de les seves malifetes, se salta la llei. La segona opció és que Llarena no estigui preparat per dur a terme la seva feina d'una manera mínimament decent. Se salta la llei perquè és un incompetent.

La veritat és que hi ha una tercera opció: que no en sàpiga i, a sobre, actuï de mala fe. És una possibilitat, certament. Però és per la que jo m'inclino. No es poden cometre tants errors si no ets un inepte i, a sobre, estàs ofuscat pel teu objectiu. En fi, que jo un cas així no l'havia vist mai en cap professió, tret que l'individu estigués tocat del bolet. Vull dir amb això que espero que el cas Llarena passi a ser estudiat en els llibres de text de dret, no només a Espanya, sinó a tota la Unió Europea.

Els darrers decennis els catalans hem col·laborat a edificar i mantenir aquesta desastrosa justícia que tenim –malgrat comptar amb bons jutges–. Sense recursos intencionadament, amb un poder judicial nomenat per poder obviar la corrupció dels partits, sense organització jeràrquica seriosa... I no val a dir que volem marxar d'Espanya perquè la justícia és una merda. No. Aquesta justícia és la nostra perquè l'hem feta nosaltres, els catalans, també. I quan els jutges que estaven a dalt eren els que ens convenien, no ens va importar com havien estat nomenats. No cal que doni noms. A la Viquipèdia els trobaran tots.

Però la pregunta continua en vigor. De tot aquest cúmul d'animalades, de tot aquest mal que està generant Llarena, qui ens en donarà satisfacció?