Xavi Llorens: "Abans manava jo i decidia jo, ara manaré i decidiré jo però amb l'OK d’elles"

BarcelonaDes que el 2006 es va fer càrrec de l'equip femení del Barça, Xavi Llorens ha format part de la història del club i de la professionalització del futbol femení. Durant les nou temporades que va ocupar la banqueta blaugrana va viure en primera persona els avenços del futbol femení cap a una professionalització que encara avui no està completada. Ara, com a scouting per al club, ha estat designat per la Federació Catalana de Futbol com a nou seleccionador absolut en substitució de Natalia Arroyo, nova entrenadora de la Reial Societat.

Com li va arribar la proposta?

A mi em truquen i em comenten: "Escolta, volem parlar amb tu perquè ens interessaria que fossis el nou seleccionador absolut". Ràpidament vaig dir que sí. Si no hi havia cap impediment per part del Barça –a qui ja ho havien preguntat i no n'hi havia–, a mi em feia molta il·lusió. Ser seleccionador de Catalunya no és tenir un partit a la setmana, cada dia, un partit contra x equips, analitzar-los... Fer un partit o dos amb la selecció catalana és gaudir-lo, gaudir del moment, seleccionar aquelles jugadores que en aquell moment puguin venir i els hi faci il·lusió i quadrar tot això, que és senzill. És una cosa molt puntual, i així puc donar un cop de mà a la Federació Catalana pel bé del futbol i de l'esport femení.

Com conjugarà el seu paper com a scouting

La meva feina és intentar controlar totes les jugadores que destaquen a partir dels deu-dotze anys fins als vint-i-dos. Fins i tot jugadores per al primer equip. Ja miro tots els partits de Primera al llarg de tota la setmana. Ara he de mirar més les catalanes, cosa que ja faig perquè com per defecte tiro cap a casa. Gairebé totes les jugadores de Primera han passat pel Barça, sigui en una categoria o una altra, i ja tinc afinitat cap a elles. Per molt que juguin a l'Atlètic de Madrid o al Llevant, a mi m'és indiferent, perquè són jugadores que he tingut i m'agrada veure com estan. És una cosa que em motiva i m'il·lusiona i, com que porto apostant des dels inicis per elles, fins que em mori estaré apostant per elles.

Quin és el seu objectiu?

Gaudir. Gaudir del moment. Ara no hi haurà un 4-3-3 o un 4-2-3-1, ara hi haurà: a què volem jugar?, quines jugadores són? Ara manaran més elles que jo. Jo no he de competir, jo he de gaudir del moment i d'elles. Abans manava jo i decidia jo, ara manaré jo i decidiré jo però amb l'OK d'elles. A diferència d'un club, on sí que he d'aguantar i fer concessions, ja que he de competir i guanyar, aquí també vull guanyar i vull competir però és diferent.

A moltes jugadores ja les coneix. Això ajudarà a l’hora de crear l’equip.

Elles tenen més poder, ja que el que jo vull és que elles s'ho passin bé. Potser no és el moment, perquè elles o el seu club em diuen: "Xavi, no m'interessa. Primer és el club i els seus objectius". No puc comptar amb una jugadora que no està al 100%. Ara bé, si hi ha una jugadora que està al 50% i al club en aquell moment li interessa donar-li una mica de joci minuts, doncs jo estic per sumar i ajudar-los. No estic per fotre, sinó per tot el contrari.

Què s'ha de fer per arribar a una professionalització del futbol femení?

Jo sempre deia, estem al 3, estem al 6… Ara m'he adonat que no és així, que ara estem al 10, al 10 d'avui, del 2020, del juliol, potser el setembre del 2021 hem millorat moltíssim i continuem estant al 10. És una millora dia a dia, per nombre de llicències, per nombre de jugadores, per nombre de clubs que hi aposten, per nombre de federacions que aposten molt més pel femení... És una suma de tot.

Quins són els següents passos per arribar a aquesta professionalització real i total?

Jo crec que cal vendre'l millor. A la gent el que li ha d'arribar és tot el millor: bons partits, bones notícies. Cal vendre la part positiva, perquè la gent s'hi vagi enganxant, sense oblidar la negativa, i aquí és on hem de millorar tant els clubs com les jugadores, per ajudar tota la gent que ve darrere.

Que el partit entre el Barça i l'Atlètic de Madrid no s'emetés per la televisió va en contra de tot això.

Això no pot passar. Nosaltres hem de vendre que si hi ha 5 equips que van a dalt, els partits d'aquests cinc equips cada setmana s'han de televisar. També cal valorar contra qui es juga, ja que tampoc m'interessa un partit en què un equip guanyi 10 a 0. Està molt bé en un moment, però per enganxar la gent és millor veure partits disputats. Si volem enganxar la gent, necessitem un mínim.

Per això, cal que els equips dins de la Lliga estiguin més igualats, no?

Per millorar el nivell, cal que millori tot: logística, diners, instal·lacions... Hi ha moments bons i moments no tan bons, i el pitjor és no tenir la il·lusió de millorar i conformar-te amb el mínim. Perquè llavors així no creixem. És millorar, millorar i millorar. Si un dia ens conformem quedant vuitenes a la Lliga, ja no anem bé. No t'has de conformar amb un "Ja estem bé", sempre cal millorar.