Ah, però això del 27-S també pot interessar-los a Malasaña?

MadridMadrid es resisteix a l''after work'. La canya amb els amics o els companys després de la feina i sense més sofisticacions segueix a l'ordre del dia. La gent la pren al migdia i també a la tarda o al vespre. S'hi parla de tot, es fan bromes i el que convingui. Aquest dilluns al vespre la canya al bar Manuela, en ple cor del barri de Malasaña, uns carrers que van ser el nucli de la Movida als 80 i ara són el cau preferit dels 'hipsters' de la capital espanyola, té un altre contingut. No s'hi cap. Ni regalen res ni s'hi fa cap actuació en directe. Es parla de política, i per més inri, catalana. És la catorzena edició de 'Cervezas i Politikon', que organitza la web de ciències socials Politikon. Més d'un centenar de persones fan el got i escolten el politòleg català Lluís Orriols, professor a la Universitat Carlos III, exposar certeses i dubtes sobre l'escenari electoral, sobre l'abans i el després del 27-S.

La primera certesa: els federalistes són els que decanten la balança. Són la centralitat i ara una majoria ha canviat de bàndol, del 'no' al 'sí'. Només si Espanya és capaç de fer una oferta atractiva i creïble (Orriols ho posa en dubte si ha de venir del PSOE) hi ha possibilitat que una part d'ells torni al 'no'. Però no serà automàtic ("el 'frame' que no hi ha canvi possible està molt instal·lat") ni es podrà dir que el problema s'ha esfumat.

Una altra: el que ha fet Junts pel Sí, unint en temps rècord i amb una gran dificultat diferents sensibilitats "té un gran mèrit", i la mobilització sostinguda és inèdita. La tercera: Catalunya Sí que es Pot té un problema de lideratge i de marca. Per això Podem, que té dificultats per "fer-se entendre en la qüestió territorial", renuncia ara a cuidar la franja de votants més sobiranistes (a les europees en va tenir) i tira d'un discurs identitari que grinyola en determinats ambients. Les cares al Manuela ho fan evident. I la quarta: si a Catalunya vols mobilitzar el catalanisme necessites també el PP. I Xavier García Albiol és ideal, segons explica Orriols.

Passada una hora i mitja de preguntes, gràfics i explicacions ben didàctiques d'Orriols, alguns marxen i els grupets es comencen a formar i a encetar converses paral·leles tot i que la majoria segueix escoltant amb interès. L'escolten professionals amb corbata, joves i, entre ells, alguns catalans, que al final es poden esplaiar explicant algunes coses tan òbvies com que a Catalunya no hi ha conflicte lingüístic. És difícil, a Madrid, que un acte sobre Catalunya no estigui ple de catalans i el de Politikon ho ha aconseguit. A canvi, hi ha molt politòleg. Els assistents pregunten pel federalisme i per què ha de ser asimètric tal com aconsella el ponent, per la sorpresa que els genera el discurs de Podem (s'usa la paraula 'etnicista'), pel paper de la Corona o per la importància de la pertinença o no a la UE en tot plegat.

Al final surt a passejar "la fractura". Qui pregunta afirma que té la sensació que la divisió és "real", que l''un sol poble' ja és història, i es mostra preocupat pel futur dels unionistes en una Catalunya independent. Orriols els tranquil·litza: "Catalunya sempre ha estat dividida en la qüestió identitària, més que en l'eix esquerra-dreta". No passa res, és només política. Sembla que la majoria ho ha entès. Els cambrers segueixen servint canyes.