L'intolerable atac contra la convivència al Masnou

BarcelonaEl clima d'intolerància davant la diferència, a remolc de la involució ideològica instigada pels moviments populistes d'ultradreta, està donant peu a fets intolerables com els del Masnou, rere els quals, a més, sembla que hi ha la participació directa de seguidors o simpatitzants d'alguns partits polítics. Si això és així, aquests partits haurien de ser els primers interessats a desmarcar-se immediatament d'aquestes amistats perilloses i a fer crides inequívoques a la convivència. Perquè el que està en joc és important: és precisament la convivència. Catalunya ha sigut històricament i segueix sent avui una societat plural, tolerant, d'acollida. Aquí no han quallat, tot i els reiterats i irresponsables esforços d'alguns, les artificials guerres de llengua o les suposades fractures polítiques. Malgrat l'arribada d'un milió i mig de persones en la dècada anterior a la crisi econòmica, i malgrat la tensió política (no social) de la dècada posterior durant els anys del procés independentista, la convivència s'ha preservat. Afortunadament, partits xenòfobs com Plataforma per Catalunya han tingut una vida efímera i Vox ha quedat minimitzat. L'atemptat jihadista del 17-A de fa dos anys tampoc no va donar peu a estigmatitzar la comunitat musulmana.

No pot ser, doncs, que ara el cas dels menors immigrants no acompanyats (els 'menes') es converteixi en un problema de convivència. Que no s'hi converteixi depèn dels poders públics, dels mitjans de comunicació, dels partits polítics, de l'escola, de les famílies, de l'actitud individual de cadascun de nosaltres a la feina, a casa, en el lleure. I ara mateix alguna cosa s'està trencant. Comença a ser preocupant el que està passant amb els centres d'acollida d'aquests nois vinguts en condicions difícils. En alguns casos, en efecte, han comès delictes gravíssims, com l'intent de violació del Masnou, que cal denunciar sense pal·liatius. Però posar tot el col·lectiu a l'ull de l'huracà, això no. La reacció que s'ha produït al Masnou, ni que sigui fruit d'una minoria sorollosa, és un pas més en una escalada de rebuig que s'hauria de tallar en sec. Perquè ja venim del casos de Rubí, Castelldefels i Canet.

Agafar la part pel tot és el primer pas per anar cap a actituds racistes o xenòfobes. És massa fàcil culpabilitzar col·lectius vulnerables. El que està passant és de manual: aprofitant un fet greu, s'activen els mecanismes de la por de la gent i s'assenyala genèricament tot un grup. Així funciona l'espiral d'exclusió. Així s'impulsa un rebuig genèric, sense matisos, sense cares ni noms, més enllà dels casos concrets delictius. No ens ho podem permetre. La realitat és que els 'menes', ni per quantitat ni per comportament general, no són ni de bon tros un greu problema d'ordre públic a Catalunya. No. Però és tan senzill encendre la flama de l'odi... Tenim, en tot cas, un problema d'acollida perquè el nombre ha crescut i els mitjans són limitats. En això sí que cal la màxima exigència a l'administració, que està actuant contra rellotge. Però no es pot permetre que les respostes viscerals vagin a més.