Zapatero també burxa Sánchez

MadridPedro Sánchez és un líder sotmès a foc creuat. Amb l’artilleria pesant el pressionen, dia sí i dia també, el PP i Ciutadans perquè s’avingui a asseure’s amb Mariano Rajoy i en faciliti la investidura. I amb munició de menys calibre, atesa la dificultat de l’alternativa, però igualment intensa, ho fan els dirigents de Podem, fent notar que s’està passant per alt l’oportunitat aritmètica d’un govern d’esquerres. Però el líder del PSOE és també víctima del foc amic, de les males passades dels companys de partit. A les crítiques que rep de l’antic aparell i dels sectors pròxims a l’establishment, encapçalats per Felipe González i amb el diari El País i els seus editorials i enquestes com a punta de llança, s’hi afegeix la pressió dels sectors crítics amb la seva gestió. A l’últim grup cal situar-hi l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero, molt pròxim a la presidenta andalusa Susana Díaz, que ahir va demanar obrir un “procés de diàleg intern” al PSOE sobre què s’ha de votar a la investidura advertint del caràcter “negatiu i inconvenient” de les terceres eleccions.

Des que Zapatero va començar el seu declivi amb la crisi econòmica, el PSOE està en constant tensió interna. Els dos últims anys a la Moncloa van desgastar Zapatero de manera extraordinària i els congressos que van entronitzar Alfredo Pérez Rubalcaba davant Carme Chacón i Pedro Sánchez enfront d’Eduardo Madina es van tancar amb una forta divisió. Els mals resultats de Rubalcaba primer i de Sánchez després (el PSOE ha tocat fons en cadascuna de les tres últimes eleccions) no han ajudat a revertir la situació.

En aquest context, i amb un lideratge en permanent qüestió, Sánchez intenta resistir la pressió i provocar que Rajoy vagi a la investidura i fracassi per poder-hi optar de nou ell, com va admetre dissabte passat a l’ACN el primer secretari del PSC, Miquel Iceta.

Els barons callen perquè ningú gosa dir en públic que Sánchez ha de facilitar a Rajoy ser investit, però la vella guàrdia no té pèls a la llengua i, per interessos diversos i sense coordinar-se, pressiona perquè el PSOE continuï sent un element d’estabilitat. Zapatero demanava ahir “diàleg intern” i només concedia que és el PP qui s’ha de moure i fer l’esforç. La direcció del PSOE, molt allunyada de Zapatero (a la campanya del 26-J Sánchez i l’expresident no van fer cap míting conjunt), va recordar que la decisió de votar no a Mariano Rajoy ja es va prendre en un comitè federal i que, per tant, no cal repetir cap debat.

La paradoxa és que Sánchez ha traslladat que si s’ha d’acabar passant del no a l’abstenció per les pressions i perquè els populars arrosseguen C’s al sí caldrà que tothom “es mulli” al comitè federal. Fer president Rajoy no és un tràngol que, pensant en el congrés del partit, Sánchez vulgui passar sol.

Descarats contra González

Cada cop que té un micròfon al davant, González recorda que el PSOE ha de facilitar governar al més votat. La direcció federal també s’ha descarat amb ell i, davant l’última andanada, Jordi Sevilla li va recordar que ell no es va abstenir ni amb Adolfo Suárez ni amb Leopoldo Calvo-Sotelo ni amb José María Aznar.

I mentre Sánchez es cou al foc lent de la remor interna, el PP continuava fent picades d’ullet a C’s i Pablo Casado es despenjava oferint al PSOE suport als ajuntaments i parlaments autonòmics en què depèn de Podem i altres esquerres.