Atenció conscient

A l'aprofitament del que sobra a la cuina li diuen tendència. Els texans i les camises blanques són ara peces de transició. La meditació s'ha convertit en 'mindfulness'. No hi ha dia que no llegeixi aquesta paraula en un diari o l'escolti a la televisió, que algú em digui que s'ha afegit a un grup de 'mindfulness' o que alguna empresa ha contractat els serveis d'un expert en aquesta paraula, que traduïda vol dir 'atenció conscient', per millorar l'ambient entre els seus treballadors.

M'he obsessionat de tal manera que en un local que van obrir la setmana passada a la plaça de la Germandat de Sant Julià de Lòria em pensava que em parlaven d'aquest tema quan simplement em recomanaven un milfulles. Això del 'mindfulness' no és nou. Ho van inventar els budistes fa 3.000 anys. Jo em pensava que era una creació de l'Elsa Punset, l'Àlex Rovira i d'altres profetes. No té res d'estrany. Fins fa poc també creia que el 'brunch' l'havien ideat els 'hipsters' o la Carrie Bradshaw de 'Sexe a Nova York', quan la paraula és original de Guy Beringer al setmanari britànic Hunters Weekly del 1895.

Malgrat el bombardeig mediàtic d'Oprah Winfrey i els monjos vietnamites, la publicitat de les clíniques per a la reducció de l'estrès, les perles d'Indra, la tècnica Vipassana i la cosmologia hindú, tot això de la meditació m'apassiona tant com un partit amistós de cúrling entre el Canadà i Suècia i li trobo tan poca utilitat com al colze d'un Playmobil. Però m'hi hauré de posar per evitar caure, entre d'altres coses, en un trastorn obsessiu compulsiu.

Necessito conèixer el poder del silenci, la serenor, la pau interior i sumar-me al procés col·lectiu de despertar de la consciència. Potser només així podré afrontar la dura realitat d'anar-me'n a la platja amb un blanc nuclear a la pell, als Estats Units amb la bateria del mòbil carregada i que, de tornada a Andorra, la història que va començar amb un xec en blanc continuarà amb els 3,4 milions de la família Pujol Ferrusola.