El canvi exigeix que ens mullem!

Més enllà d'algunes tempestes derivades de nuvolades tòxiques i envaït pel ferm convenciment que hi ha una optimista majoria que veu en el canvi un motiu per a l'esperança en un futur pròsper per a Andorra, voldria afegir un nou element essencial perquè les bones intencions i les expectatives comencin a fer-se realitat.

Els darrers temps, i en ple procés d'obertura econòmica, han sorgit al país diverses iniciatives empresarials majoritàriament procedents de l'exterior que em fan pensar que, en certa mesura, comencem a ser atractius per a alguns agents econòmics internacionals. No dubto que al darrere hi ha la bona tasca promocional de gent i institucions del país que han començat a fer visibles els avantatges i les possibilitats que Andorra ofereix a tots els nivells. Ara bé, aquestes iniciatives han de culminar en projectes reals que coadjuvin a reactivar la nostra economia i per això cal que tothom hi col·labori activament.

Per començar, hi han de col·laborar Comuns i Govern. Encara hi ha molta incredulitat institucional respecte a aquestes iniciatives i cal que l'Administració sigui facilitadora, una eficaç guia per a tots aquests grups dels quals hem aconseguit captar l'atenció i l'interès per Andorra, cosa que no resulta gens fàcil venint d'on venim. De fet, hi ha processos –a tots ens en ve algun a la ment– que s'eternitzen fins al punt de provocar el desistiment per part dels promotors.

Cal, però, que els grups econòmics del país també s'hi impliquin. Qualsevol inversor forà que desconeix el nostre país i la nostra idiosincràsia és molt aconsellable que sigui acompanyat, no tan sols per polítics, assessors o financers, sinó per coinversors del país que acabin de donar confiança a projectes que resulta evident que poden ser enormes dinamitzadors de la nostra economia. Ara per ara, en la majoria de casos, molts d'aquests coinversors locals poden però no volen. Molts d'ells denoten desconfiança ja no vers el projecte en si sinó fins i tot vers el futur d'aquesta Andorra tan canviant. No crec equivocar-me afirmant que a molts d'ells Andorra els ha permès durant molts anys accedir a una prosperitat que ben administrada transmetrà un important benestar a les generacions futures. No vull dir que no hagi estat amb esforç i sacrifici, ni molt menys. Però ara em dóna la sensació que li hem de correspondre a Andorra d'alguna forma en senyal de gratitud i no se m'acudeix res millor que aprendre a creure de nou en aquesta terra que ens ha vist créixer i prosperar i apostar per alguns d'aquests projectes que marquen una nova tendència de la nostra economia. Cal, doncs, poder i també voler. Ja m'enteneu!

Se'ns parla de grups americans que s'interessen pels nostres dominis esquiables i la seva millora i dinamització, de complexos esportius i lúdics que giren al voltant de túnels del vent, de clíniques privades destinades a la prevenció, el benestar i el 'wellness', de centres tecnològics, i de tants i tants projectes, que més enllà de ser notícia a diaris i televisió i alimentar il·lusòriament les nostres expectatives, necessitem que es materialitzin de forma real i eficaç. Però és clar, si no acompanyem i no facilitem, tot plegat quedarà en no-res i no crec que cap de nosaltres desitgem això ni molt menys.

Ara és l'hora, doncs, que tots ens mullem: Govern, Comuns, entitats financeres, associacions empresarials, sindicals, veïnals o culturals, grups d'opinió, mitjans de comunicació, funcionaris, assessors i sobretot, inversors del país, que no només han de poder sinó que també han de voler aportar el seu gra de sorra al desenvolupament futur del país, mullant-se com pertoca.

Cal passar de les paraules i bones intencions als fets concrets, dels somnis i expectatives a realitats constatables,... tots hi podem dir la nostra i ajudar, doncs fem-ho! Mullem-nos!