Curt de bufeta

Aquest nen podria fer més! —els deien, mirant-los als ulls—. És molt intel·ligent però és distreu i fa errades bàsiques a les sumes. Refotudes bronques! les que em fotien els meus pares en tornar de les tutories amb els meus mestres d'EGB. I com d'equivocats n'estaven els docents! La meva manca d'atenció era culpa del sistema: de no haver pogut buidar la bufeta quan calia. Si la urgència apressa, com a estudiant, no tens més remei que creuar cames i esperar el timbre d'inici de l'esbarjo. I és que al 2011, els Doctors Mirjam Tuk i Debra Trampe Vanity, van guanyar el premi IG Nobel de Medicina demostrant que raonar, memoritzar o prendre decisions es fa de manera poc adequada quan les ganes d'orinar són extremes.

Skimmer, Clorita i Ph són conceptes que domino després d'haver-me barallat amb una mini piscina desmuntable per fer felices les meves filles. Com a neòfit en la matèria, la sorpresa me l'he endut intentant encarregar el "líquid bocamoll". Agafeu-vos: el producte que tinta l'aigua quan algú s'hi orina... NO EXISTEIX! Fins i tot el famós nedador americà Michael Phelps, guanyador de vint-i-dues medalles olímpiques, ha admès en roda de premsa que tothom ho fa: fer pipí a la piscina és condició humana.

Esverat pel descobriment, he passat nombroses nits en vetlla. Davant la televisió, preocupat, he donat voltes a l'efecte dels orins que he retingut en nom de la bona educació i la higiene. Angoixat, he consumit infinitat de programes brossa fins que "Estalvi extrem" m'ha donat la clau de tot plegat: a Califòrnia, una dona estalvia uns tres dòlars de la factura d'aigua corrent. Ho aconsegueix evitant tirar de la cadena, aguantant-se el pipí i orinant, després, en ampolles buides amb les que rega el seu hort urbà.

Maleït sistema educatiu! Si ens haguessin deixat anar al vàter entre classes, la dona de les ampolles i jo seríem una mica mes llestos i, ella, tres dòlars més pobre cada mes.